El 80è aniversari de la derrota del nazisme a Europa, que commemorarem aquesta setmana, arriba en un moment paradoxal, en què l’extrema dreta –la ideologia que va sustentar el projecte totalitari i criminal de Hitler– guanya poder i influència al continent, i en què es fractura la històrica aliança amb els Estats Units, que, juntament amb la Unió Soviètica, va fer possible la capitulació d’Alemanya el 1945. La data coincideix, també, amb el retorn d’aires bel·licistes arreu del planeta, de l’aposta decidida per la militarització de les relacions internacionals com a fórmula per garantir la pau mundial. Les dades corroboren la tendència: el món va registrar l’any passat l’augment més gran en despesa militar des del final de la guerra freda, un increment impulsat en bona part per Europa, inclosa Rússia, tal com indica l’últim informe de l’Institut Internacional d’Estocolm per a la Investigació de la Pau (SIPRI), referència en aquest àmbit.

Malauradament, la guerra va tornar al nostre continent a finals del segle passat, i en l’actual, primer al territori de l’antiga Iugoslàvia i ara a Ucraïna, i la ideologia que va nodrir el nazisme reapareix o es transforma sense perdre el seu ADN supremacista. Partits i moviments ultradretans guanyen poder i presència a Europa aprofitant la força propulsora de les xarxes socials, capitalitzant malestars de la ciutadania i blanquejant sovint el nazisme i tot el que va representar. Vuitanta anys després, sabem que la guerra és un anacronisme que impedeix la necessària cooperació que el món d’avui necessita per fer front als desafiaments comuns i que cap estat pot resoldre per si sol, ja sigui el canvi climàtic, pandèmies o recessions econòmiques. I sabem també que, amb les armes nuclears, tenim la destrucció mútua assegurada. Es diu que quan la generació que va viure els horrors d’una guerra desapareix, hi ha més probabilitats que un conflicte torni a esclatar. Un avís per ressaltar la importància de la memòria històrica i de la cultura de la pau, no només per blindar-nos contra l’oblit del nazisme, sinó per denunciar i aturar totes les barbàries en curs i prevenir-ne de futures, a Europa i a la resta del món.