Amb ETA no es pot dir mai blat fins que no sigui al sac

El comunicat d'ETA d'ahir que anunciava un alto el foc s'ha d'agafar amb l'optimisme que pot generar una declaració de treva, però amb l'escepticisme que provoquen tantes oportunitats fallides i ocasions perdudes de trobar la solució pacífica al conflicte al País Basc. Pressionada políticament per l'esquerra abertzale, que desitja poder participar en les pròximes eleccions municipals i que vol aprofitar l'oportunitat que els ha donat Eusko Alkartasuna de col·laborar en un projecte independentista no violent, ETA s'ha vist obligada a declarar l'alto el foc. Assetjada per les forces de seguretat, amb un gairebé nul suport internacional i amb el conflicte polític totalment encallat, l'organització armada basca ha optat aquesta vegada per una opció que, si no es trenca, podria ser el principi de la resolució pacífica d'un conflicte que fa mig segle que dura.

El comunicat genera interrogants perquè no queda clar si la decisió de no dur a terme “accions armades ofensives” és temporal o definitiva. I alhora tampoc hi ha cap compromís de deixar de rearmar-se o d'acabar de posar fi al cobrament de l'impost revolucionari. Les crides que ETA fa als partits polítics o a la comunitat internacional per demanar-los implicació en el procés xoquen amb el fet que en cap moment l'organització parla d'una treva verificable internacionalment. Un element que seria clau en un procés de pau seriós.

L'escepticisme generalitzat està justificat, perquè hi ha hagut massa treves fallides i perquè des que es va trencar l'últim alto el foc, el 30 de desembre del 2006 amb l'atemptat a la terminal T-4 de l'aeroport de Barajas, a Madrid, hi ha dotze morts sobre la taula. Però seria un error menysprear totalment el comunicat d'ETA i veure'l només com un altre parany per aconseguir afluixar el setge policial sobre l'organització terrorista i el polític sobre l'esquerra abertzale. Al contrari, si EA s'ha acostat a l'esquerra abertzale i li ha ofert un projecte independentista per la via política pacífica i ETA, indirectament, no entorpeix el procés, el País Basc haurà fet un pas de gegant per solucionar el conflicte. I tant de bo que la majoria de partits ho entenguin així. El temps ha demostrat que els conflictes d'aquest tipus, que s'enquisten en el temps, només poden tenir sortida quan hi ha voluntat mútua de solucionar-los; quan hi ha polítics agosarats disposats a assumir els reptes que calgui afrontar; i quan la societat deixa de donar totalment suport als violents, i aquests només poden apostar per les vies democràtiques. Tant de bo que ni ETA ni ningú torni a trencar el somni de pau de tants.