Sotrac en el món editorial

L'anunci del tancament de la distribuïdora L'Arc de Berà ha sacsejat una part importantíssima del món editorial català, que veu com desapareix un canal d'arribada a les llibreries de transcendència vital. Una importància cabdal, la d'aquest centenar llarg de segells afectats per la crisi de la històrica central de distribució. Quantitativament representen aproximadament un vint-i-cinc per cent de tot el sector a Catalunya. Però el seu pes no prové tant de la quantitat com de la qualitat. Una qualitat, tanmateix, que no radica tant en l'obra publicada com en el fet de publicar obra. Perquè la feina d'aquests editors és la que acaba enfortint el teixit, creant pòsit i oferint alternatives a les grans editorials. Uns emprenedors que, a més, conformen una xarxa editorial territorial vital en un país amb una macrocefàlia cultural tan acusada.

No serà fàcil fer front a aquest daltabaix, amb les editorials tocades per la crisi generalitzada i que ara veuran agreujada la seva situació financera sense gaire capacitat de maniobra per sortir de l'atzucac a curt termini. Afortunadament, la reacció col·lectiva ha estat immediata, i l'anàlisi que ha fet el sector, més enllà de la reclamació d'ajuts urgents a l'administració, força realista. Tots tenen clar que caldrà apostar per un model d'empresa més modern i eficient. Però tothom ha de tenir clar que mentre no hi hagi aquesta reestructuració, o, més ben dit, per permetre que hi pugui ser, no es poden escatimar esforços. No en depèn només un negoci, sinó un model cultural de país que combina les grans corporacions editorials i els petits segells disseminats.

Hi ha, també, el tancament de la històrica llibreria Ona. És, sens dubte, una mala notícia pel que ha representat històricament aquest focus de promoció de la literatura en català. Però la funció que va fer en el seu moment ha anat quedant obsoleta. Perquè en la societat d'avui consumir llibres en català és una feina que està en mans dels lectors.