Un rescat d'abast mundial

La història dels trenta-tres miners xilens atrapats a set-cents metres de profunditat està centrant l'atenció de tot el món i ja ha obtingut un lloc preferent entre els episodis mediàtics més impactants de la història. Per tant, el cas transcendeix més enllà de la indiscutible fita que ha marcat en el terreny dels rescats.

Com a rescat, l'operació representa una demostració de capacitat tecnològica extraordinària, que ha permès evitar que un accident d'aquestes magnituds es convertís en una tragèdia humana que fins fa poc hauria estat inevitable. En aquesta operació s'hi han abocat una quantitat de coneixements aplicats sense comparació. No es pot negar que la projecció mediàtica que ha agafat el cas hi ha ajudat. El repte de rescatar uns miners perduts al fons d'una mina remota s'ha convertit en una qüestió d'estat i gairebé en un repte a escala internacional. És en aquest punt on s'arriba a un cert dilema ètic i no es pot evitar preguntar-se si l'accident de la mina xilena ha estat explotat excessivament amb intencions propagandístiques i de recerca d'un sensacionalisme descarnat. Aquesta pregunta, en aquest cas, no es pot respondre de manera taxativa sense tenir en compte que, en primer lloc, han estat els focus que s'hi han centrat els que han forçat una especial professionalitat de tots els implicats. I en l'aspecte informatiu cal reconèixer que poques vegades com ara s'ha arribat als límits de narrar en directe un fet (un dels objectius de la informació, en paral·lel a l'anàlisi) com ha passat aquesta vegada. Una altra cosa és el mercadeig fet amb imatges, experiències i sentiments.

Hi ha, finalment, una reflexió a fer sobre les ombres que oculten tot allò que no il·luminen els focus. I això és l'explotació quasi inhumana dels miners a Xile i a molts altres països del món. El rescat de l'últim miner del fons del pou no hauria de ser el final de la història, sinó l'inici d'un canvi en aquest sector.