Una iniciativa que mostra la dimensió de la crisi
La botiga d'aliments a preu de cost que s'obrirà pròximament a Girona gràcies a la col·laboració entre diverses entitats no governamentals, com ara la Creu Roja, el Banc d'Aliments i Càritas, i l'Ajuntament de la ciutat és alhora una mostra de reflexos per fer front a les necessitats dels més desafavorits i un exemple de la gravetat de la crisi que estem vivint. La recuperació de la vella i caducada figura de l'economat popular és el símptoma que la situació és realment la més preocupant en molts anys, tot i que també és cert que la sensibilitat social s'ha incrementat en els últims anys i respecte d'anteriors crisis en què el teixit solidari no estava tan organitzat ni coordinat ni a àmbit no governamental ni tampoc des de les autoritats públiques.
Sembla inqüestionable que aquesta iniciativa ha de ser només una resposta d'emergència a una situació conjuntural, però no és menys cert que el fet que s'hagi d'arribar a aquests extrems ha d'obligar a reflexionar sobre la situació que s'està vivint en una ciutat que durant més d'una dècada ha figurat al capdamunt de tots els rànquings de benestar, i també, i potser com a conseqüència de l'anterior, dels que fan referència al cost de la vida, i que ara veu com una part de la seva ciutadania està quedant despenjada i amb un gravíssim risc de caure en el pou de la marginació i l'exclusió social.
La botiga d'aliments a preu de cost és una bona iniciativa i una mostra de capacitat de reacció i coordinació pública i privada davant les emergències socials. Però ha de ser només una eina per combatre aquesta emergència mentre es basteix una estructura de cobertura social que eviti al màxim arribar a aquests extrems.