Txernòbil i el futur de les nuclears
El 26 d'abril del 1986, ahir va fer 25 anys, el reactor número 4 de la central de Txernòbil (Ucraïna) va ser l'escenari del pitjor accident en la història de l'energia nuclear. Arran d'una explosió incontrolada, un núvol radioactiu es va estendre per bona part de l'hemisferi nord i encara avui dia hi ha una zona d'uns 4.000 quilòmetres quadrats al territori ucraïnès amb una contaminació molt superior al límit de seguretat. Des del moment de l'accident fins a deu anys més tard, unes 4.000 persones van ser víctimes mortals directes de la radiació. L'aniversari de Txernòbil, associat a l'encara vigent greu accident de Fukushima, posa d'actualitat el debat sobre l'energia nuclear.
Una de les causes principals de l'accident de Txernòbil va ser que la tecnologia de la central estava obsoleta. De la mateixa manera, la central de Fukushima, tot i que amb una tecnologia més moderna i segura, estava construïda, per raons econòmiques, tocant la costa, un fet que en un país amb elevada sismicitat com el Japó no deixa de ser molt arriscat. Així doncs, si alguna cosa demostra la successió d'accidents és que encara hi ha molt de camí per recórrer per aconseguir una seguretat més elevada.
El debat, però, és de més llarg abast i no es pot reduir als termes antitètics de nuclears sí o nuclears no. La principal qüestió a debatre és si volem conservar el nostre nivell de vida i si amb les energies alternatives n'hi ha prou per garantir-lo. Queda al marge el factor econòmic, perquè l'encariment del petroli acabarà fent que, comparativament, altres fonts energètiques siguin més barates. Tenim l'opció de fer un ús més racional de l'energia: estalviant, buscant mètodes més eficients, però també reduint el consum. De manera que tornem al principi: ¿estem disposats a gastar menys encara que això signifiqui un retrocés en el nostre nivell de vida? El debat s'ha de fer amb serenitat i quan l'ombra del perill nuclear estigui lluny.
