Esperant i desesperant

Quin estoïcisme, el dels catalans, que aguantem el menysteniment de Madrid en una qüestió tan fonamental com és el finançament de Catalunya, la pedra angular que ha d'aguantar el país! El finançament ens escanya i el que estan disposats a donar-nos sabem que no és bo. I després d'un any d'incompliments, encara esperem un gest. L'espera el govern, potser és un darrer esforç per intentar assolir un acord de mínims que pugui ser venut com una victòria i que mantingui unit el tripartit, cada cop més afeblit pel desgast de la negociació i, sobretot, per la falta de resultats. Fa molt de temps que la classe política catalana en bloc se sent utilitzada. El govern espanyol ha vulnerat el que establia una llei orgànica, aprovada pel Parlament de Catalunya, pel Congrés dels Diputats i el Senat i votada pels ciutadans de Catalunya. La mateixa llei que temem que el Constitucional aigualirà si és que algun dia és capaç d'arribar a prendre una decisió sobre el tema. I nosaltres anem esperant i parant la galta per la incapacitat de la classe política d'anteposar els interessos del país a les pròpies estratègies. No ens hem fet respectar i ara n'estem pagant les conseqüències.