L'entrada en una nova era tecnològica

A partir d'avui i progressivament durant els primers dies de juliol, el senyal de televisió de difusió analògica anirà desapareixent en molts dels municipis de les comarques de la Garrotxa, el Ripollès, la Selva, el Maresme i el Vallès Oriental. El senyal serà substituït per un sistema digital que ja fa temps que funciona a Catalunya i que coneixem com a televisió digital terrestre (TDT). Entre els avantatges d'aquest sistema hi ha la millora en la recepció del senyal i el fet que permet accedir a molts canals. Amb tot, en aquest temps que fa que ja funcionat s'ha demostrat que encara hi ha punts foscos pel que fa a la recepció del senyal i també pel que fa a la multiplicitat de canals. Pel que fa a la qüestió tècnica, no es pot arribar a tot arreu, i per aquest motiu ara es comença a plantejar fer servir el satèl·lit per donar cobertura a certes zones. Pel que fa als continguts, es constaten dues coses: més canals no vol dir més qualitat –en algun cas, al contrari, ja que ara les televisions ens inunden amb concursos telefònics porqueria–, i sí que vol dir menys presència de la llengua catalana –hi ha dos canals més en català respecte a la televisió analògica, però n'hi ha molts més en castellà, i la pressió lingüística és claríssimament favorable al castellà–. Malgrat que s'ha fet molta pedagogia i una bona campanya de publicitat, a darrera hora la improvisació del Ministeri d'Indústria podria malmetre la feina feta, fins i tot, amb equips de voluntaris. A darrera hora s'han inclòs en l'apagada municipis on no s'havia dit res, i s'ha retardat en altres on la campanya havia estat intensa. Tant de bo que aquest desgavell, només atribuïble al govern espanyol –un més–, no sigui un mal presagi per a l'inici de la TDT.