Músiques amb bon so
Tot i un cert excés de triomfalisme per part de les autoritats municipals gironines, és innegable que el Festival de Músiques Religioses i del Món ha trobat el seu lloc i l'ocupa amb solidesa en la programació musical d'estiu de les comarques gironines. No ha estat senzill enfilar un camí coherent i no hi ha dubte que l'obertura conceptual de fa uns anys ha permès la confecció d'uns programes de contorns estilístics més difuminats però de més atractiu per al públic en general. És un pèl agosarat afirmar que l'oferta gironina és la que té la línia artística més ben definida de tots els festivals d'estiu de la demarcació. Depèn amb qui es compari. Hi ha exemples entre els grans esdeveniments, com per exemple el de Torroella de Montgrí, molt més identificables amb una línia musical clara i igualment tocats per l'èxit. Hi ha altres casos en què no tenir una línia definida és, justament, la clau de l'èxit. Un terreny massa pantanós per entrar en comparacions. Hi ha, però, un gran punt a favor del festival gironí: ha viscut el seu millor any quan menys recursos ha gastat. La crisi hi ha obligat. I l'experiència hauria de servir per ser recordada quan les vaques tornin a ser grasses.
