Donar usos públics a edificis que són per als ciutadans

Sigui de qui sigui la titularitat, el cert és que la ciutat de Tarragona disposa, avui per avui, d'un seguit d'edificis més o menys característics en desús en espera que un projecte i uns diners per executar-lo els retornin la vida. Des de l'antiga Tabacalera fins a la Chartreuse, passant per la Quinta de Sant Rafael –al parc de la Ciutat–, el recentment desallotjat edifici de la URV a la plaça Imperial Tàrraco o l'antic edifici del Banc d'Espanya, al bell mig de la Rambla, en són alguns exemples. Ara aquest darrer torna a ser notícia perquè l'Ajuntament i el govern de l'Estat –el propietari actual de l'immoble– tenen pràcticament enllestit un acord que serviria per cedir les cèntriques instal·lacions al govern de la ciutat. Però la cessió no és gratuïta i el consistori, a canvi, haurà de donar l'edifici del que fins ara era la biblioteca de Lletres. El batibull de permutes, cessions i intercanvis entre administracions no és exclusiu de la ciutat de Tarragona, i passa massa sovint que picabaralles polítiques o discrepàncies sobre els usos que s'ha de donar a aquests equipaments eternitzen projectes necessaris i, el que encara és més greu, contribueixen a la degradació d'aquests immobles en desús, que es converteixen automàticament en font de despesa pública sense que se'n tregui cap profit.

És legítim que tothom vetlli pel seu patrimoni i no vulgui cedir res gratuïtament, però potser caldria una reflexió més profunda per arribar a la conclusió que, en tingui qui en tingui la titularitat, la majoria d'aquests edificis són patrimoni de les ciutats i de la gent que hi habita. El poder –i de retruc el patrimoni que genera– el té qui el té perquè ha estat el ciutadà –el mateix que genera riquesa– qui l'hi ha donat. És absurd que aquestes desavinences impedeixin desencallar propostes que, lluny de tenir una finalitat lucrativa, reverteixen directament en el benestar del ciutadà. I per això cal celebrar qualsevol entesa.