L'amiant no desapareixerà posant-hi més capes d'asfalt

Aquests dies s'ha sabut que l'any 1982 l'Estat va fer una prova pilot i en uns quants municipis catalans –la majoria de les comarques gironines– es va utilitzar amiant –un producte mineral altament tòxic prohibit des de l'any 2002– per asfaltar algunes carreteres. No es pot pas demanar cap responsabilitat per l'ús d'aquest material, perquè és evident que en aquell moment ningú en coneixia la perillositat i que es va deixar d'utilitzar amb aquesta finalitat fins i tot molt abans que es prohibís. El que ens crida l'atenció en aquest cas és que hagi estat gairebé per casualitat –arran d'unes prospeccions que es feien al carrer Barcelona de Girona– que el tema hagi transcendit, i que ningú del Ministeri, ni les empreses constructores que el van utilitzar, alertés, ni que fos anys després, de la seva presència. La presència d'amiant no suposa cap perill per als conductors, però és evident que pot ser molt perillosa per als treballadors que el puguin manipular en reasfaltatges posteriors o en obres que afectin el paviment tractat amb aquest material. Per això és de lloar la transparència i celeritat amb què ha actuat l'Ajuntament de Girona, que ha encarregat informes per descartar que hi hagi cap perill per als usuaris o veïns del carrer i ha alertat la resta d'administracions de l'existència del problema. Ara el que ens cal esperar són dues coses: primer de tot, transparència, i que se'ns informi de tots i cadascun dels municipis on hi ha carrers en què l'asfalt conté amiant; i segon, que s'hi actuï. S'ha de treure. No ens podem limitar a constatar que hi ha un material perillós i a fer-hi reasfaltatges a sobre. No «enterrarem» el problema per més capes d'asfalt que s'hi puguin posar a sobre.