El Constitucional no té pressa quan es tracta de Catalunya

Fa molts dies que es diu que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut està per caure, però ara s'ha sabut que l'alt tribunal té pendents de resoldre nou recursos més contra lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. I si amb l'Estatut ja s'arrosseguen tres anys, la llei de seleccions catalanes és al Constitucional des del novembre del 1999, ara farà una dècada! Una dilatòria escandalosa, una burla per a les nostres institucions i una presa de pèl al poble de Catalunya. No és gens estrany que els índexs de satisfacció política estiguin sota mínims, quan en deu anys hi ha hagut la incapacitat o la no-voluntat de resoldre una llei aprovada pel Parlament. Se sap que el Constitucional és un tribunal pactat entre els dos grups polítics majoritaris, discrepants en les formes però coincidents en el fons en tot el que té a veure amb la unitat espanyola. La prova és que les lleis catalanes han estat recorregudes en contra tant pels governs del PP com pels del PSOE, i algunes lleis com l'Estatut o la de la comunicació audiovisual també han estat objecte de recurs per part del Partit Popular. Al Constitucional, a més, hi ha tretze lleis estatals impugnades pel Parlament, que considera que són inconstitucionals perquè envaeixen matèries pròpies de la Generalitat. Fins i tot, el conseller Joan Saura ha apuntat que hi ha un increment del nombre d'incompliments des de l'aprovació de l'Estatut, com seria el cas de la llei de la dependència o la més recent del fons de reestructuració i ordenació bancària (Frob). És evident que no es poden continuar acumulant recursos, i si els actuals membres del TC no donen l'abast, que en nomenin de nous, i així es podrà aprofitar per incrementar-ne la pluralitat i deixar de generar tanta inseguretat jurídica.