El vesper ucraïnès es desperta
Ucraïna, amb la república autònoma de Crimea com a epicentre, és l'escenari d'una pugna entre el nacionalisme rus i l'ucraïnès que emmascara o se superposa al joc de tensions pel domini i la influència regional entre una Rússia tradicionalment imperialista i el bloc occidental, manllevant el terme del vell vocabulari de la guerra freda que semblava extingit. Un joc de tensions, el més general, basat en la geoestratègia i l'economia que es retroalimenta per un conflicte ètnic i nacional enquistat des de fa dècades, per no dir segles, i que supura com tota ferida mal curada. L'escalada de tensió ha arribat a un límit que serà difícil de reconduir perquè el conflicte local, de caire més virulent i imprevisible, pot acabar desbordant el tacticisme diplomàtic de Rússia, la Unió Europea i els seus aliats.
Costa de creure que les grans potències estiguin interessades que corri la sang i s'internacionalitzi el conflicte, però el regueró de pólvora ja està encès i el perill que acabi provocant una explosió incontrolada no es pot negligir. Atiar la visceralitat en unes comunitats sembrades d'odis ancestrals on la democràcia és encara una experiència tendra ha estat una temeritat provocada per l'acció d'una Rússia prepotent i la inacció d'una Europa d'essència dubitativa. El polvorí ucraïnès és una incògnita basada en les velles estratègies de la força i l'amenaça militar que no poden tornar a ensenyorir-se de la política internacional. I per això també és necessari donar esperances o posar com a exemple aquells pobles que basen la seva reivindicació no pas en la intimidació i l'amenaça de l'ús de la força sinó en el respecte a la voluntat democràtica de la ciutadania.
