Falta de claredat amb l'Ebola

Poques vegades podem assistir a una roda de premsa tan contraproduent com la protagonitzada dilluns al vespre per la ministra de Sanitat, Ana Mato,
després de confirmar-se que el
virus de l'Ebola ha escapat al control de les autoritats espanyoles. Més preocupats per les incòmodes
preguntes que es veien a venir
dels periodistes, que no pas per
donar explicacions convincents
sobre el contagi d'un infermera a l'hospital Carlos III de Madrid, els compareixents van ser incapaços de transmetre cap sensació de tranquil·litat o de donar informació puntual i urgent sobre aquest cas perquè, o bé els interessa silenciar-ne les dades o –el que seria encara més greu– perquè fins i tot ells les desconeixen.

Desconfiança i temor són ara els sentiments més estesos després d'una roda de premsa en què ni tan sols es va aclarir quantes persones poden haver estat en contacte amb la infermera infectada durant les seves vacances o si es pot descartar amb certesa que viatgés fora de Madrid. Desconfiança sobre l'eficàcia real de les suposades mesures de seguretat amb què van ser repatriats els dos sacerdots espanyols que havien contret el virus i amb què poden ser tractats futurs casos. Temor davant la possibilitat de propagació d'un virus que ja no es manté contingut dintre de les fronteres africanes i que se suma a una altra infecció detectada als Estats Units. Pendents de més explicacions, van adquirint consistència les sospites sobre negligències durant el procés de formació del personal sanitari, que ha denunciat falta de preparació per fer-se càrrec de casos d'aquesta gravetat i ha reclamat la dimissió de Mato.