Un exercici de sana democràcia participativa
Arenys de Munt era ahir una festa, de civisme i de democràcia. Les poques desenes de seguidors de Falange de las JONS que van fer cap a la vila no van poder enterbolir la convocatòria, que va aplegar milers de persones d'arreu del país que van voler donar suport a la consulta i viure una jornada que s'intuïa que seria històrica, per bé que el valor del referèndum sigui purament simbòlic. La presència dels espanyolistes d'ultradreta va posar de manifest que són un residu de temps passats, que no representen res, i va servir per constatar que sovint els mitjans fem la bèstia més grossa del compte. El resultat de la consulta, que d'altra banda ja era previsible, no és el més important de la jornada d'ahir. El que realment és important és el que es va viure al carrer: una gentada que feia cua per estampar una dedicatòria al llibre de signatures –obert a tothom–, les aportacions econòmiques voluntàries que anaven omplint una urna; els voluntaris compromesos en l'organització i, sobretot, en la garantia que no es produirien incidents amb els feixistes; la mateixa organització de l'acte, modèlica en molts sentits; l'actuació de les forces de seguretat, que en tot moment van contribuir a garantir la sensació de seguretat al poble... Catalunya va demostrar ahir que certes coses són possibles, que la política pot arribar a engrescar la ciutadania si se li fan plantejaments que troba propers. Tant li fa, que les veus cavernoses tornin a parlar de la sacrosanta unitat d'Espanya o que facin demagògia perquè un grup d'incontrolats va llançar pedres a l'autocar de la Falange quan ja s'havia manifestat. Ahir el cert és que el poble català va parlar, alt i clar, i ho va fer en un exercici participatiu que hauria de ser imitat.
