Un dispendi en informes que serveixen per a ben poca cosa

Aquests dies s'està veient que hi ha molt poc respecte pels fons públics. El cas Millet demostra com els diners de tots es poden abocar en un pou sense fons per la cobdícia insaciable d'alguns. Ara, una auditoria realitzada a la Generalitat conclou que l'any 2007 es van encarregar 2.469 informes a persones externes; analitzats 300 d'aquests informes es conclou que almenys un 16% no tenen utilitat, o tenen un cost econòmic excessiu, o bé s'haurien pogut elaborar amb els propis mitjans de la Generalitat. La conclusió és que estem davant d'una falta de respecte a la gestió del diner públic molt preocupant. Primer, perquè no es pot entendre de cap manera l'encàrrec de tants informes quan tots els departaments de la Generalitat tenen sobradament personal qualificat per executar-los, si és el cas. Segon, el fet que la majoria estiguin valorats per sota dels 12.000 euros, per tal de no haver de passar per un concurs públic, és d'una dubtosa transparència. Tercer, el fet que molts dels informes serveixin per a no res també fa sospitar que darrere els encàrrecs hi hagi amiguisme, i fins i tot es pot especular amb alguna mena de finançament encobert dels partits. CiU ha posat el crit al cel i demana que s'estableixin responsabilitats legals, i segurament tenen raó, tot i que en l'auditoria se sosté que no hi ha responsabilitats administratives ni penals. Ara bé, CiU ha de recordar que va manar molts anys i que els informes que els seus governs van encarregar van estar sota una teranyina d'opacitat i d'inaccessibilitat. Està bé que ara fiscalitzi, però almenys ha de reconèixer que el tripartit ha presentat els resultats d'una auditoria externa en la qual es destaquen aspectes prou importants per prendre'n bona nota i rectificar.