Les lliçons de l'accident de Fukushima

Cinc anys després de la catàstrofe de Fukushima, el pitjor accident nuclear de la història, la indústria atòmica és incapaç de contestar satisfactòriament a dues preguntes clau. En primer lloc, quan es deixarà de llançar al mar l'aigua contaminada que encara avui es necessita per refredar els reactors afectats. En segon lloc, quines mesures de seguretat s'haurien d'implementar per garantir que un accident similar no es torni a repetir. Es tracta de dues preguntes essencials a l'hora de determinar si és convenient apostar per l'obertura de noves centrals, tal com ha fet el Japó mateix, o si pel contrari cal donar d'una vegada l'esquena a aquesta font d'energia i apostar per d'altres d'alternatives, com ha fet Alemanya.

La incapacitat de la indústria atòmica a l'hora de garantir el control absolut de les plantes de generació energètica és comparable a la seva capacitat propagandística. Però, més enllà de les campanyes publicitàries que han posat l'accent en la reconstrucció de la zona castigada pel tsunami, la veritat és que milers de ciutadans japonesos continuen evacuats, mentre es desconeixen les conseqüències que els vessaments tòxics al Pacífic poden acabar tenint en la cadena tròfica.

El desastre de Txernòbil va recordar-nos el 1986 que els accidents nuclears no respecten les fronteres. A casa nostra, l'existència de les centrals tarragonines i la proximitat de les franceses ens obliguen a ser el màxim de curosos en aquest tema. El silenci solemne amb què ahir es va commemorar la tragèdia al Japó ha de servir també per reflexionar sobre fins a quin punt el progrés de la humanitat pot construir-se sobre la base de la inseguretat.