La pregunta

Si Cata­lu­nya i Espa­nya fos­sin països nor­mals, la pre­gunta del referèndum d'auto­de­ter­mi­nació seria la següent: “Vol que Cata­lu­nya sigui inde­pen­dent?” És una pre­gunta sen­zi­lla i directa, amb dues res­pos­tes pos­si­bles que no per­me­ten cap inter­pre­tació. Malau­ra­da­ment, Cata­lu­nya no és un país nor­mal perquè molts dels seus polítics no tenen ben defi­nida l'ads­cripció naci­o­nal i Espa­nya és la gran ano­ma­lia euro­pea perquè no és un país ple­na­ment democràtic. Amb aquests con­di­ci­o­nants deter­mi­nants, cal afron­tar el debat de la pre­gunta amb rea­lisme i astúcia. És ben pos­si­ble que no es pugui fer cap con­sulta i que el blo­queig de l'Estat ens abo­qui a unes elec­ci­ons ple­bis­citàries sota el focus d'atenció inter­na­ci­o­nal segui­des d'una decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència legi­ti­mada.

Com que del que es tracta és de des­ar­mar l'entesa tàcita entre ICV i Josep Antoni Duran i Lleida, cal no donar-los cap excusa per aban­do­nar el vai­xell i dei­xar el bloc auto­de­ter­mi­nista al llin­dar de la mino­ria. I com que els eco­so­ci­a­lis­tes i el líder d'Unió recla­men un estat català que es pugui con­fe­de­rar, cal donar el pro­ta­go­nisme al con­cepte d'estat.

Una bona pre­gunta seria la del referèndum d'Arenys de Munt, que l'any 2009 va ini­ciar el procés de con­sul­tes: “Està d'acord que Cata­lu­nya esde­vin­gui un estat de dret, inde­pen­dent, democràtic i social, inte­grat a la UE?”. Tant ICV com Unió van donar suport a aquesta pre­gunta. Una altra pos­si­ble pre­gunta seria el lema de la mani­fes­tació de la Diada del 2012, a la qual van assis­tir tant Joan Her­rera com el mateix Duran: “Vol que Cata­lu­nya sigui un nou estat d'Europa?”. Pro­poso una vari­ant evo­lu­ci­o­nada: “Vol que Cata­lu­nya sigui un estat sobirà?”. Aques­tes pre­gun­tes les entén tot­hom, dins i fora de Cata­lu­nya, i només els hipòcri­tes poden pen­sar que no estem par­lant de la secessió.