Macarrons

Els ner­vis són a flor de pell pel tema de la pre­gunta i la data de la con­sulta. Alguns par­tits pres­si­o­nen perquè la paraula inde­pendència, o inde­pen­dent, no apa­rega en l'enun­ciat. Som al davant d'una pinça curi­osa entre Unió i ICV, dos par­tits que cal recor­dar que no van par­ti­ci­par en la Via Cata­lana però que ara sem­bla que estan a punt de deci­dir si la rei­vin­di­cació expres­sada aquell dia és o no la que els ciu­ta­dans podrem votar.

Un dels argu­ments pre­fe­rits d'aquest sec­tor és aquell segons el qual encara que pro­posàrem votar macar­rons o espa­gue­tis l'Estat espa­nyol igual­ment pro­hi­bi­ria la con­sulta. Amb això de fet volen dir que no cal pre­o­cu­par-se tant de l'enun­ciat con­cret com del procés que des­en­ca­dena. Segons ells, la inclusió de la paraula inde­pendència com­porta menys par­tits pujant al tren, fet que con­si­de­ren més greu que no posar a votació un con­cepte poc clar, que al final no es votarà, diuen.

El debat és legítim i impor­tant. Hi ha argu­ments de les dues ban­des que són dig­nes de ser mesu­rats al detall. Però no al preu de dir que votar una cosa i una altra és el mateix. No ho és des del punt de vista jurídic i per les impli­ca­ci­ons que té, en l'àmbit inter­na­ci­o­nal. Sobirà o inde­pen­dent encara podrien ser d'alguna manera sinònims, però no ho són. Lliure o propi, però, són defi­ni­ci­ons inser­vi­bles, política­ment irre­lle­vants i jurídica­ment inad­mis­si­bles.

Ara bé, no són només les con­seqüències inter­na­ci­o­nals perquè també hi ha les inter­nes. El país ha eixit al car­rer a recla­mar que es vote la inde­pendència, no la sobi­ra­nia, ni la lli­ber­tat ni la pro­pi­e­tat. Els par­tits polítics tenen uns con­di­ci­o­nants evi­dents i han de tro­bar la manera de fer-ho pos­si­ble. Però si el que aca­ben fent és enfron­tar-se a la volun­tat popu­lar, ales­ho­res segu­ra­ment el pro­blema ja no serà només la pre­gunta, sinó el sis­tema.