LA GALERIA
Violència extrema
Com hauríem de definir el fet que dos alcaldes, elegits democràticament per votació sobirana i directa, un d'ells –Puigdemont– diputat al Parlament de Catalunya, triat per sufragi universal lliure i secret, i l'altre –Torramadé–, diputat de la Diputació provincial corresponent, designat per acord dels representants democràtics dels 221 municipis del territori, no siguin rebuts, amb tots els honors i protocol que els càrrecs descrits porten inherents, per la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria (SAREB) dels nassos. Què vol dir que l'actual vicepresident de l'Associació Catalana de Municipis i membre de la Federació Espanyola de Municipis, acompanyat del que va ser president de la Diputació de Girona, es trobin amb la porta del Banc Dolent barrada als morros en un viatge recent a la capital del Regne d'Espanya?
Què representa que el batlle de la capital espanyola que durant el mes de setembre passat va ser una de les disset que incrementaven el preu de l'habitatge de segona mà i –fins i tot– capitaneja l'augment més pronunciat “on les expectatives dels propietaris creixien un 1,9%” i el diputat de la província que és d'una de les tres (Toledo, un 2,4%; Girona i Còrdova, un 1,8%) que també han experimentat els majors creixements en el preu de l'habitatge usat no aconsegueixin reunir-se, amb llums i taquígrafs, amb la SAREB dels c.? Què significa que el regidor de Serveis Socials –Berloso– de la ciutat dels quatre rius afirmés que “s'ha arribat a un extrem desesperant” quan l'Ajuntament va reclamar als bancs els pisos buits per posar-los de lloguer? Com n'és de desesperançador veure l'estructura acabada del bloc d'habitatges socials sense acabar, en el marc del pla de barris de Santa Eugènia, allà on hi havia el popular mercat eugenienc. I què significa –també– que l'alcalde de la vila veïna de la séquia, on la denúncia i la urgència era/és més evident, no entomi amb fermesa la solució al parc d'habitatges buits de què disposa el municipi? No en volen saber res a ca la SAREB. Definim-lo com el que és. Representem-lo tal com raja. Donem-li el significat evident. Que una Sociedad creada des de l'administració pública, propietària d'un fotimer d'habitatges per donar, vendre i especular no trobi temps per acordar res amb els nostres representants polítics, escollits amb totes les garanties democràtiques d'un estat de dret, és un acte de violència extrema.