L'efecte sorpresa

Allò que molts, dins i fora de Cata­lu­nya, dona­ven per impos­si­ble s'ha fet rea­li­tat. Dijous pas­sat qua­tre for­ces polítiques van donar un exem­ple del que és el con­sens i van pac­tar la pre­gunta i la data de la con­sulta. Les decla­ra­ci­ons i con­tra­de­cla­ra­ci­ons de les últi­mes set­ma­nes feien pen­sar que, lluny d'un acord, les posi­ci­ons s'ana­ven allu­nyant fins al punt de fer invi­a­ble un pacte. I això tran­quil·lit­zava Madrid. S'estava com­plint el guió pre­vist per La Mon­cloa segons el qual si alguna cosa tenen els par­tits cata­lans és que són incapaços de posar-se d'acord en les coses impor­tants. Pas­sa­ven els dies, els ter­mi­nis fixats pel pre­si­dent Mas s'esgo­ta­ven i els líders cata­lans seguien en des­a­cord. Davant d'aquesta situ­ació el mis­satge que es llançava des de la pre­sidència del govern espa­nyol era sem­pre el mateix: no cal fer res perquè no pas­sarà res. Un error de càlcul.

Els par­tits del bloc sobi­ra­nista han donat una nova lliçó del que és el con­sens. Han cal­gut en alguns casos renúncies, però la pre­gunta suma, i això té un valor estratègic incal­cu­la­ble que cal pre­ser­var. És el que recla­mava la soci­e­tat civil, que els polítics fes­sin política, i ho han fet. I encara hau­ran de fer-ne més per tal d'arri­bar al 9-N. La nega­tiva del govern espa­nyol a auto­rit­zar una con­sulta que reclama la majo­ria dels cata­lans fa que la uni­tat sigui més que necessària, perquè aquesta nega­tiva també suma. El PP i el PSOE estan cons­truint un front uni­tari per impe­dir la con­sulta, l'un fent de la Cons­ti­tució l'eina sagrada garant de la uni­tat d'Espa­nya, l'altre res­ca­tant l'apa­ga­focs recur­rent del pro­jecte fede­ral. Aques­tes són les seves armes i amb això con­si­de­ren que en tin­dran prou. És el que ens volen fer creure, encara que no poden ama­gar la intran­quil·litat que els genera la demos­tració que aquí es con­ti­nua tre­ba­llant per fer rea­li­tat la con­sulta. Sem­bla men­tida que a aques­tes altu­res de la pel·lícula encara es pensi a les Espa­nyes que el pes de la Cons­ti­tució arron­sarà el movi­ment cap a la inde­pendència que s'ha ence­tat. L'acord de dijous n'és una mos­tra, com ho serà tot allò que es farà a par­tir d'ara per tal que el 9-N puguem dir-hi la nos­tra. Res­ten 328 dies deci­sius en què ben segur ens empor­ta­rem mol­tes sor­pre­ses, 328 dies en què els par­tits, i la soci­e­tat civil, hau­ran d'estar a l'altura del procés ence­tat ara farà un any. L'acord de la pre­gunta i la data n'és un exem­ple. De segur que tin­drem més sor­pre­ses.