L'efecte sorpresa

Allò que molts, dins i fora de Catalunya, donaven per impossible s'ha fet realitat. Dijous passat quatre forces polítiques van donar un exemple del que és el consens i van pactar la pregunta i la data de la consulta. Les declaracions i contradeclaracions de les últimes setmanes feien pensar que, lluny d'un acord, les posicions s'anaven allunyant fins al punt de fer inviable un pacte. I això tranquil·litzava Madrid. S'estava complint el guió previst per La Moncloa segons el qual si alguna cosa tenen els partits catalans és que són incapaços de posar-se d'acord en les coses importants. Passaven els dies, els terminis fixats pel president Mas s'esgotaven i els líders catalans seguien en desacord. Davant d'aquesta situació el missatge que es llançava des de la presidència del govern espanyol era sempre el mateix: no cal fer res perquè no passarà res. Un error de càlcul.

Els partits del bloc sobiranista han donat una nova lliçó del que és el consens. Han calgut en alguns casos renúncies, però la pregunta suma, i això té un valor estratègic incalculable que cal preservar. És el que reclamava la societat civil, que els polítics fessin política, i ho han fet. I encara hauran de fer-ne més per tal d'arribar al 9-N. La negativa del govern espanyol a autoritzar una consulta que reclama la majoria dels catalans fa que la unitat sigui més que necessària, perquè aquesta negativa també suma. El PP i el PSOE estan construint un front unitari per impedir la consulta, l'un fent de la Constitució l'eina sagrada garant de la unitat d'Espanya, l'altre rescatant l'apagafocs recurrent del projecte federal. Aquestes són les seves armes i amb això consideren que en tindran prou. És el que ens volen fer creure, encara que no poden amagar la intranquil·litat que els genera la demostració que aquí es continua treballant per fer realitat la consulta. Sembla mentida que a aquestes altures de la pel·lícula encara es pensi a les Espanyes que el pes de la Constitució arronsarà el moviment cap a la independència que s'ha encetat. L'acord de dijous n'és una mostra, com ho serà tot allò que es farà a partir d'ara per tal que el 9-N puguem dir-hi la nostra. Resten 328 dies decisius en què ben segur ens emportarem moltes sorpreses, 328 dies en què els partits, i la societat civil, hauran d'estar a l'altura del procés encetat ara farà un any. L'acord de la pregunta i la data n'és un exemple. De segur que tindrem més sorpreses.