Llaços

El Par­tit Popu­lar apro­varà avui al Par­la­ment balear, gràcies a la seua majo­ria abso­luta, una polèmica llei de símbols. Diuen els juris­tes que mai una llei ha de ser feta con­cre­ta­ment con­tra una cosa, con­tra un fet, que no s'ha de legis­lar a la carta. Aquest, però, és un cas cla­morós en aquest sen­tit. La llei ha estat feta per a pro­hi­bir els llaços amb les qua­tre bar­res que llu­ei­xen la majo­ria de les esco­les de les Illes com a forma de pro­testa con­tra la política lingüística del Par­tit Popu­lar.

Els juris­tes ja han avi­sat de la pos­si­ble incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat de la llei car ataca direc­ta­ment la lli­ber­tat d'expressió. Cal saber, en aquest sen­tit, que no només pre­veu mul­tes per a qui penge un llaç sinó també per a qui no el des­penge. Un fet real­ment sor­pre­nent i amb molt pocs pre­ce­dents en un sis­tema democràtic.

No cal dir que la llei compta amb l'opo­sició de totes les altres for­ces polítiques, dels sin­di­cats, de les asso­ci­a­ci­ons cul­tu­rals, etc. El PP, tan­ma­teix, no en farà cap cas. Quan el PP parla de manca de diàleg a Cata­lu­nya tots hauríem de mirar com es com­porta ell al País Valencià i a les Illes. L'actu­ació popu­lar res­pecte al tan­ca­ment de Canal 9 o la del PP balear sobre els llaços són exem­ples para­digmàtics del gruix, ben escàs, de la capa­ci­tat de diàleg del PP.

Per al Par­tit Popu­lar ser al govern implica no escol­tar a ningú més. Evi­dent­ment que el pro­blema prin­ci­pal és que els ciu­ta­dans valen­ci­ans o bale­ars els votem –i estic ben segur que can­viarà en les pròximes elec­ci­ons. Però fins i tot si els votàrem eter­na­ment per­sis­ti­ria el pro­blema cen­tral que és que aquesta gent no entén que en una democràcia gover­nar és arri­bar a acords amb els repre­sen­tants dels qui no t'han votat i que tenen idees dife­rents. Dit d'una altra manera, que els vots no són cap patent de cors.