Llaços

El Partit Popular aprovarà avui al Parlament balear, gràcies a la seua majoria absoluta, una polèmica llei de símbols. Diuen els juristes que mai una llei ha de ser feta concretament contra una cosa, contra un fet, que no s'ha de legislar a la carta. Aquest, però, és un cas clamorós en aquest sentit. La llei ha estat feta per a prohibir els llaços amb les quatre barres que llueixen la majoria de les escoles de les Illes com a forma de protesta contra la política lingüística del Partit Popular.

Els juristes ja han avisat de la possible inconstitucionalitat de la llei car ataca directament la llibertat d'expressió. Cal saber, en aquest sentit, que no només preveu multes per a qui penge un llaç sinó també per a qui no el despenge. Un fet realment sorprenent i amb molt pocs precedents en un sistema democràtic.

No cal dir que la llei compta amb l'oposició de totes les altres forces polítiques, dels sindicats, de les associacions culturals, etc. El PP, tanmateix, no en farà cap cas. Quan el PP parla de manca de diàleg a Catalunya tots hauríem de mirar com es comporta ell al País Valencià i a les Illes. L'actuació popular respecte al tancament de Canal 9 o la del PP balear sobre els llaços són exemples paradigmàtics del gruix, ben escàs, de la capacitat de diàleg del PP.

Per al Partit Popular ser al govern implica no escoltar a ningú més. Evidentment que el problema principal és que els ciutadans valencians o balears els votem –i estic ben segur que canviarà en les pròximes eleccions. Però fins i tot si els votàrem eternament persistiria el problema central que és que aquesta gent no entén que en una democràcia governar és arribar a acords amb els representants dels qui no t'han votat i que tenen idees diferents. Dit d'una altra manera, que els vots no són cap patent de cors.