tal com raja
Tot és bo en La Marató?
Ara fa encara no deu dies, Catalunya va viure una veritable mostra de solidaritat gràcies a La Marató de TV3, un programa que ja s'ha convertit en un clàssic de Nadal i any rere any recapta uns quants milions d'euros que es poden dedicar a la investigació d'una malaltia. Enguany ja s'han recollit 9,5 milions d'euros –les aportacions no es tanquen fins al 31 de març– i els diners es destinaran a la investigació contra les malalties neurodegeneratives. El programa té la virtut, any rere any, d'apropar la realitat de diferents malalties al gran públic i que aquestes, per dures que siguin, no són el final; és també, una màquina de mobilitzar consciències de tot tipus, ja que molts dels donatius són petits i vénen de gent que, en aquests moments, no ho està passant gens bé. I, finalment, es pot considerar La Marató com part de l'esperit de servei públic que ha de tenir una televisió pública. Sense oblidar, però, que és una gran campanya de màrqueting.
Dit això, però, potser caldria dur la reflexió a altres terrenys. És normal que els diners per a la recerca mèdica hagin de sortir d'un crowdfunding? Els recursos no són il·limitats i, per tant, d'algun lloc s'han de treure. Cert. Però de diners n'hi ha: resulta que el frau fiscal a Catalunya puja, segons fonts sindicals, a 16.000 milions d'euros anuals i, a més, que el 71% d'aquest frau prové de les grans empreses que treballen al país. Un dèficit fiscal de 16.000 milions –inassumible i injustificable– ens ha dut on tots sabem a nivell polític i un frau fiscal de 16.000 milions per part de la burgesia catalana no provoca res? Promeses de millora en un estat independent i prou? Vista aquesta xifra, els 9,5 milions recaptats a La Marató de TV3 són prou ridículs... Una xifra 1.600 vegades inferior al frau fiscal... Només que aquestes empreses haguessin donat l'1% del que evadeixen cada any...
Aquests gairebé 10 milions per a investigació faran molt de bé. Sobretot en un sector que ha vist com la inversió en I+D+I a l'Estat ha caigut un 40% des de l'any 2009 i un 27 a Catalunya. A més, els diners compromesos el 2011 per a investigació van començar a arribar a mitjan d'aquest 2013, quan alguns investigadors ja havien hagut de deixar la feina per manca de recursos. Si almenys serveix perquè algun dels brillants investigadors catalans no marxi a Alemanya ja serà molt.
