Les dones, sense dret a decidir

Quan semblava que el Partit Popular ja no podia retrocedir més en el temps, divendres el Consell de Ministres va aprovar la reforma de la llei de l'avortament que ens impedeix, a les dones, avortar lliurement i ens retorna a la minoria d'edat. Després del dret a vot, aconseguir el dret al propi cos havia estat una de les conquestes més grans de les dones al segle XX, i la involució perpetrada divendres suposa un episodi tràgic en la història de la consecució dels drets de les dones.

No és un cas aïllat; la llei de seguretat ciutadana per restringir el dret a la manifestació, la llei Wert que torna la religió a les aules, la justícia de pagament i ara una llei que ens obliga a avortar en la clandestinitat. Rajoy avança Aznar per la dreta, amb aquesta ànsia de guanyar punts davant el seu seguici d'ultraconservadors encara que sigui aixafant els drets socials de la majoria, incloent els seus propis electors.

Atònits davant aquesta espiral involucionista del govern espanyol, cada dia són més els que arriben a la conclusió que ja no val la pena intentar canviar aquesta Espanya. No val la pena ni tan sols protestar; millor que invertim totes les energies a marxar. Marxar d'aquesta Espanya que no ha entès que l'avortament no es reduirà endurint la llei sinó reforçant l'educació sexual i reproductiva, d'aquesta Espanya que en teoria és aconfessional però que en la pràctica està segrestada per la Conferència Episcopal Espanyola, d'aquesta Espanya que ens fa passar vergonya quan anem pel món i que no es vol reinventar perquè ja es troba còmoda instal·lada en l'anacronisme.

Tant que hem treballat, moltes dones, per guanyar-nos el dret a decidir sobre el nostre futur polític, i ens acaben de prendre el dret a decidir sobre el nostre futur vital. I només hi haurà una manera de recuperar-lo: construint un país nou on ningú no decideixi per nosaltres.