El protagonista del darrer combat
Som al 6 de febrer de 1939. Al camp de Vilajuïga es concentra l'aviació republicana, esperant poder travessar la frontera amb França. Tenen la consigna quimèrica de passar al país veí per reorganitzar-se i seguir combatent a València. No és més que una quimera. Mentrestant, a Vilajuïga intenten refer l'atrotinat material aeri que els queda. Segons expliquen David Gesalí i David Íñiguez a La guerra aèria a Catalunya (1936-1939), de sobte albiren a l'horitzó uns avions alemanys. Els republicans tenen temps d'enlairar dos Xatos (són uns biplans soviètics amb el morro pla, que popularment són anomenats xatos). Entre aquests xatos que s'enlairen hi ha el de Josep Falcó, el cap dels caces nocturns republicans, que protagonitzarà el darrer combat en el cel de Catalunya durant la Guerra Civil. Mantindrà un combat cos a cos sobre el cap de Creus amb un avió Messershmitt, que acabarà estimbant, junt amb un altre caça alemany, al camp de Vilajuïga.
Malgrat que hi ha diverses versions dels avions feixistes que van ser abatuts aquell dia i de com van anar els fets, el que és clar és que aquest combat va suposar el final de l'aviació republicana a Catalunya. El cel va quedar ja dominat pels caces alemanys, que es van dedicar a metrallar les columnes de soldats i refugiats en retirada.
En passar la frontera, Falcó, com molts altres pilots i exiliats republicans, va ser portat al camp de concentració d'Argelers. A partir d'aquí la sort dels aviadors és tan diversa com la del conjunt dels republicans: alguns aniran a parar als camps nazis, d'altres als batallons de treballadors francesos i acabaran lluitant per la resistència francesa en la Segona Guerra Mundial; d'altres, propers al Partit Comunista, seran enviats a l'URSS. I d'altres, encara, com Falcó, agafaran el camí d'un altre exili. Ell viurà a Algèria fins al 1964, quan les revoltes d'aleshores l'obligaran a marxar-ne per instal·lar-se a Tolosa de Llenguadoc.
