Jugant a fer la guerra

Capítol 15

Un decret de llei apro­vat per la Gene­ra­li­tat el 12 de desem­bre del 1936 supri­mia

la festa de Reis, que, com totes les altres de base reli­gi­osa, que­da­ria esbor­rada del calen­dari durant els anys de la guerra civil, i mol­tes de les quals ja havien que­dat supri­mi­des amb l'inici de la República. En la pri­mera nit de Reis en ple con­flicte bèl·lic, la del 5 de gener del 1937, no va sor­tir cap caval­cada de Reis i es va ins­tau­rar, com a subs­ti­tució, la Set­mana de l'Infant, patro­ci­nada per la con­se­lle­ria d'Eco­no­mia de la Gene­ra­li­tat, que tenia lloc de l'1 al 7 de gener i durant la qual, a banda d'orga­nit­zar espec­ta­cles, par­tits de fut­bol i altres acti­vi­tats per als més petits, es feia una crida a tota la població per recap­tar dona­tius amb l'objec­tiu d'adqui­rir jogui­nes per als infants refu­gi­ats i els que es tro­ba­ven a l'empara de l'assistència social. Es treia el sen­tit religiós a la fes­ti­vi­tat i se li donava un caire col·lec­tiu a través del repar­ti­ment de les jogui­nes des de les esco­les i altres enti­tats ciu­ta­da­nes a uns nens i nenes afec­tats direc­ta­ment per la guerra. “Ciu­ta­dans: con­tribuïu amb les vos­tres pos­si­bi­li­tats a pro­por­ci­o­nar a la nos­tra mai­nada uns ins­tants d'esbarjo i feli­ci­tat que allu­nyin momentània­ment de les seves men­ta­li­tats infan­tils la visió de la tragèdia que l'inva­sor ens fa viure”, publi­cava una comissió encar­re­gada de la Set­mana de l'Infant al diari anti­fei­xista 19 de Juliol (segons recull Jordi Piqué en el volum La crisi de la rere­guarda. Revo­lució i guerra civil a Tar­ra­gona).

La guerra els va alte­rar la infància, però els nens i nenes també van tro­bar els seus moments per jugar i fer-se pas­sar la por. Inter­can­vi­ant cro­mos, jugant a fet i ama­gar, a fut­bol (sovint amb pilo­tes fetes amb draps), a nines (també fetes de drap o, les que tenien més sort, amb les que ja havien com­prat abans de la guerra), a sal­tar a corda, a pata­cons, a fer ballar la bal­dufa... A més, els nens per pri­mera vegada acce­dien a jugar amb les nenes, perquè també per pri­mera vegada com­par­tien taula a l'escola.

Però el con­flicte va afec­tar, i molt, la manera de jugar dels més inno­cents de tots. Al car­rer que tre­pit­ja­ven els xiquets i xique­tes sona­ven sire­nes o se'l tro­ba­ven cobert per les des­fe­tes dels bom­bar­de­jos: “Aquells que van ser nens entre el 1936 i el 1939 també podrien expli­car que juga­ven. Ho feien, i molt, a la guerra, en una bar­reja d'exor­cit­zació de les pors i d'imi­tació innata”, apunta Eva Melús en el lli­bre Els nens de la guerra (Pri­mera Plana, 2008). I afe­geix: “En els seus ritu­als inno­cents reproduïen les cri­des de les sire­nes durant els bom­bar­de­jos i impro­vi­sa­ven refu­gis de men­tida. També s'entre­na­ven per mar­xar al front o cui­da­ven amo­ro­sa­ment els supo­sats nadons orfes o fills de mili­ci­ans en hos­pi­tals cre­ats per a l'ocasió en la seva ima­gi­nació.”

Juga­ven sobre les ciu­tats bom­bar­de­ja­des i els més grans també aju­da­ven a fer els refu­gis quan sor­tien de classe. “Durant la guerra et feies gran abans d'hora i tenies unes altres pre­o­cu­pa­ci­ons que no eren les pròpies dels nens”, explica Ramon Martí (Tar­ra­gona, 1926), que tenia deu anys quan va escla­tar la guerra i que, tot i que con­ti­nu­ava sor­tint al car­rer a jugar, molts cops es va haver d'ama­gar en refu­gis pels bom­bar­de­jos o va veure com afu­se­lla­ven un mis­si­o­ner. “Les cir­cumstàncies eren molt dures”, explica ara, que d'aquí a pocs dies farà 88 anys.

Una de les eines de joc més popu­lars dels infants durant la guerra civil van ser els reta­lla­bles, uns fulls de paper o de cartró amb figu­res impre­ses que es reta­llen i s'engan­xen. Una joguina que va ser molt popu­lar i molt asse­qui­ble per a la but­xaca en un temps de mol­tes penúries. Però aquests fulls impre­sos no eren inno­cents: els reta­lla­bles van ser un ins­tru­ment impor­tant de pro­pa­ganda política i d'adoc­tri­na­ment uti­lit­zat pels dos bàndols. “Esde­ve­nen un clar mitjà pro­pa­gandístic, amb una clara inten­ci­o­na­li­tat ideològica”, segons s'apunta al lli­bre catàleg Reta­lla­bles de la Guerra Civil (1936-1939), edi­tat pel Museu d'Història de Cata­lu­nya. De la mateixa manera, van ser uti­lit­zats com a pla­ta­forma pro­pa­gandística els cro­mos, còmics i car­tells.

Els reta­lla­bles reproduïen els esde­ve­ni­ments més remar­ca­bles del con­flicte, des de l'aixe­ca­ment de les tro­pes naci­o­nals del 1936 fins a les des­fi­la­des de la Vic­to­ria. La majo­ria de reta­lla­bles pro­po­sa­ven figu­res anònimes de per­so­nat­ges anònims de les dues fac­ci­ons: mili­ci­ans, legi­o­na­ris, avi­a­dors, mari­ners, falan­gis­tes, la guàrdia d'assalt i les bri­ga­des inter­na­ci­o­nals. Però també es reproduïen per­so­nat­ges indi­vi­du­als reals, com ara els anar­quis­tes Dur­ruti i Joan García Oli­ver i el mili­tar repu­blicà José Miaja. “La uti­lit­zació de deter­mi­nats per­so­nat­ges popu­lars repre­sen­tats en els reta­lla­bles repu­bli­cans trans­met il·lusió i empenta (columna Dur­ruti, García Oli­ver...), estan des­ti­nats a crear herois entre la mai­nada, men­tre que els reta­lla­bles dels naci­o­nals, que trans­me­ten poder i estètica, no ten­dei­xen a sig­ni­fi­car figu­res tan relle­vants sinó uni­tats de l'exèrcit”, s'apunta a la mateixa publi­cació del Museu d'Història. Pepín en la guerra, Paquito al ser­vi­cio de España i María Vic­to­ria enfer­mera van ser algu­nes de les popu­lars làmines.

Igual­ment, els nens s'inter­can­vi­a­ven segells de cor­reus, els edi­tats per un i altre bàndol i que també eren uti­lit­zats com a eina de pro­pa­ganda. I també hi havia els que no eren de cor­reus. A les dues zones va haver-hi mol­tes enti­tats (par­tits, sin­di­cats, orga­nit­za­ci­ons assis­ten­ci­als...) que van edi­tar segells amb la fina­li­tat de reco­llir fons per afron­tar les des­pe­ses que els supo­sava la guerra i, al mateix temps, ser­vir de pro­pa­ganda.

Els nens juga­ven. Però sovint juga­ven a allò que veien fer als grans, i lla­vors els grans feien la guerra.