Els Sants Innocents

Quan els de la meva edat érem petits, i d'això ja fa una pila i mitja de lustres, celebràvem el dia dels Sants Innocents penjant llufes a l'esquena d'alguns vianants incauts, que no s'adonaven de la facècia. Les llufes en qüestió eren uns ninots que nosaltres mateixos ens fèiem retallant la figura en un full de diari. Aquell mateix dia, la premsa en general, i també la majoria d'emissores de ràdio, donaven una notícia força cridanera que després es demostrava que era falsa, o sigui, la innocentada dels mitjans de comunicació. Encara avui, alguns d'ells es resisteixen a prescindir-ne, i ben segur que molts lectors i oients s'empassaran la broma perquè, amb els anys, la tradició de la llufa ha anat perdent vigència. O, almenys, no té la força que tenia temps era temps, i la gent ja no hi pensa. El diari que ara mateix teniu a les mans va deixar de publicar la seva pífia abans del 2000, arran d'una coincidència que, atesa la seva distància cronològica, ja es pot revelar: un 28 de desembre, El Punt, a més de portar la llufa tradicional, informava sobre un sistema de calefacció que s'havia d'instal·lar sota els carrers d'una localitat, si no recordo malament, de la Cerdanya. Resulta que era la llufa de l'Ajuntament d'aquest poble, i ens la vam empassar com si fos una notícia autèntica, sense contrastar-la ni interessar-nos per les característiques, tanmateix singulars, que hauria de tenir un projecte d'aital envergadura. Per sort, una bona part dels lectors d'aleshores es van pensar que, originals com érem, no havíem publicat només una llufa, sinó dues.

Aquest històric costum de festejar el 28 de desembre abusant de la innocència aliena no té res a veure amb la seva celebració canònica, que recorda la matança dels Sants Innocents, un episodi de l'Evangeli (Mateu 2, 1-16) segons el qual Herodes el Gran, rei de Judea, va ordenar matar tots els nens menors de dos anys de Betlem per matar també el nounat Jesús, que el monarca considerava el seu rival al tron. Jesús, però, va aconseguir salvar la vida perquè un àngel va avisar en somnis Josep i li va dir que ell, el nen i Maria fugissin a Egipte. Sembla mentida, doncs, que un passatge de les Sagrades Escriptures que ens hauria d'entristir profundament, es commemori d'una manera tan profana, amb bretolades i accions sovint grotesques i de mal gust. Què hi farem, som així!