La por

La por és un dels prin­ci­pals motors que ver­te­bren aquesta Segona Tran­sició parida amb fòrceps gràcies al procés sobi­ra­nista. Des de qual­se­vol de les ver­si­ons ofi­ci­als la por ni tan sols exis­teix. Però tots els grups polítics i la majo­ria de per­so­nes som capaços de reconèixer (sobre­tot en pri­vat) que la por és l'ele­ment pri­mor­dial que fona­menta mol­tes de les nos­tres acti­tuds amb relació a aquest procés. Dins de l'inde­pen­den­tisme, després d'una llarga experiència històrica d'haver patit coac­ci­ons i per­se­cu­ci­ons, pre­do­mina la por. Hi ha por de pertànyer a un estat que té el designi de des­truir-te. Però aquesta mateixa por des­criu un bucle: hi ha por d'ende­gar un procés de tren­ca­ment amb la temi­ble Espa­nya, procés tan neces­sari (per esca­par de la por) com amenaçant (perquè el mateix procés alena el fan­tasma de la por). Dins del sobi­ra­nisme també hi ha fobofòbia, por de tenir por. Per això ens con­ju­rem amb mani­fes­ta­ci­ons lúdiques i fes­ti­ves, bo i sabent que no sem­pre podran ser d'aquesta natu­ra­lesa. Els auto­ba­te­jats mode­ran­tis­tes també es fona­men­ten en la por: la que per­met el con­tracte social de Hob­bes, en els diagnòstics més hones­tos; o la por de l'esclava feliç, en les seves pro­pos­tes més abjec­tes. I l'espa­nyo­lisme irre­dempt, de dre­tes o d'esquer­res, tant se val, con­fia sobre­tot en la por. Hi con­fia quan invoca l'exèrcit, els Bal­cans, l'Uls­ter, la supressió de la Gene­ra­li­tat o l'empre­so­na­ment de Mas. Espa­nya s'està armant de munició, i no pas pre­ci­sa­ment política. Dues mos­tres irre­ba­ti­bles. Felipe González, el gover­nant que encara ha de refu­sar la ics dels GAL, demana diàleg entre Rajoy i Mas per evi­tar “mol­tes vícti­mes”. Men­tres­tant s'ha apro­vat la nova llei de segu­re­tat, ela­bo­rada pel minis­tre Jorge Fernández Díaz, una llei que legi­tima mesu­res pròpies d'un estat d'excepció. ¿Sabrem con­ver­tir el defecte (la por) en vir­tut (l'avenç)?