No apta per a menors

Ja ho he avisat al títol d'aquesta galeria. I el que avisa, això. No vull tenir cap mena de responsabilitat. Vull resguardar-me les espatlles de possibles acusacions públiques o privades. De fet, no sé si la nova llei dictada per l'actual Ministeri de l'Interior recull algun tipus d'actuació sobre la llibertat d'expressió (que ja podria ser). Declino assumir l'autoria d'aquestes lletres i negaré haver-les escrit si algú considera que són contraproduents per a l'època nadalenca en què estem immersos. Els pares i les mares, i la família adulta tota, han de prendre consciència que mai les lectures que fan els nostres petits són asèptiques ni innòcues.

No deixeu a l'abast dels nens –en solitari– els diaris del dia, les revistes de la setmana, les ràdios del moment, la tele de sempre, l'internet sense tutoria. La responsabilitat és i serà vostra. En aquest diumenge a mig camí entre la propera nit de Reis i el passat tió trobo que és el millor quilòmetre per desvelar –en primícia informativa– que el tió no existeix i els Reis són els pares. Ja està dit. Sense embuts. Acabeu de llegir aquesta columna i estripeu-la tot seguit. Un nen o una nena (els vostres!!!) poden agafar aquesta pàgina per fer-se un barret de paper estil Napoleó (que bé que queden i quantes batalles il·lustren!) o per fer-se un avió d'aquells que mai no volen bé (tècnicament, planen millor els fets amb fulles de llibreta de cuc). I si els vostres fills, moguts per la seva curiositat innata, veuen el titular, segur que acaben llegint-me. No hi ha res que provoqui més que una prohibició. I seria una pena. Una llàstima. Un atemptat a la innocència. El fet que els primers anys de la nostra vida ens permetin creure en l'existència de la màgia, d'allò sobrenatural i necessari, no l'hem de menysvalorar. Ans al contrari.

La crua realitat és la que és inversemblant. En diverses entrevistes de camp fetes sobre el terreny, els papes i mames que hem fet de patges o de Reis a l'escola dels nanos o a la cavalcada del poble o barri ho afirmem taxativament: “El somriure d'un nen és un tresor. La màgia que desprenen els seus ulls davant la conversa atemorida amb el Rei favorit és adrenalina pura per als adults que els enganyem.” Un estudi recent de la Universitat de Girona ha constatat que aquells infants als quals s'ha retardat al màxim la descoberta de la inexistència del tió, dels Reis, de l'Olentzero, del Pare Noel o Joulupukki, de Babushka, de la bruixa Befana, Santa Claus, Sant Nicolau o Sinterklaas... de grans són més somiadors, més creadors, més utòpics, més lluitadors en la recerca de la veritat. Bon any (una altra mentida).