‘Breaking Bad'

Men­tida, traïció, ocul­tació, frau. Què els sug­ge­rei­xen aquests subs­tan­tius? Cor­rupció? Segur, i que tots nosal­tres som res­pon­sa­bles de les nos­tres deci­si­ons. Aquesta és la tesi de la sèrie de tele­visió més valo­rada actu­al­ment (10 pre­mis Emmy, millor sèrie de drama del 2013) que és seguida per mili­ons d'espec­ta­dors: Bre­aking Bad (esde­ve­nir dolent) el guio­nista de la qual és Vince Gilli­gan. Si s'hagués d'adap­tar a la nos­tra rea­li­tat actual (Déu no ho vul­gui), la situ­a­ria a això que avui es diu Comu­ni­tat Autònoma Valen­ci­ana i que en certa manera sem­pre ha estat una terra de fron­tera, lloc idoni per recrear la violència i on sal­tar-se la llei forma part de la quo­ti­di­a­ni­tat. El pri­mer capítol pilot de la sèrie hau­ria de pas­sar al Parnàs dels guio­nis­tes, on es con­gria la dava­llada als inferns d'uns per­so­nat­ges que són herois i anti­he­rois a la vegada. Consti que pels futurs segui­dors no reve­laré res que no s'inclo­gui en aquest mera­vellós pròleg del que esde­vindrà.

Amb les sèries de tele­visió passa com amb el cinema dels anys sei­xanta: ens retra­ten més enllà de les tra­mes que expli­quen. Men­tre el cinema viu una crisi que per a mi és trans­for­mació (tal com va pas­sar amb l'arri­bada del sonor a prin­ci­pis dels trenta), les sèries de tele­visió en recu­llen el tes­ti­moni. Bre­aking Bad està fil­mada en 35mm i cada capítol costa 3 mili­ons de dòlars, l'acció se situa a Albur­quer­que (Nou Mèxic) en una tra­di­ci­o­nal família ame­ri­cana que és com mol­tes de les nos­tres. El seu pro­ta­go­nista, Wal­ter White (Bryan Crans­ton), és un humil i rigorós pro­fes­sor de química d'un ins­ti­tut medi­o­cre com la seva ciu­tat, com tots els alum­nes que pas­sen per la seva aula. Mal­grat el seu talent, sem­pre li ha fal­tat empenta per treure'n el que es mereix; un com­pany d'estu­dis li roba la xicota i una fórmula que els farà rics, men­tre ell viu en un suburbi fron­te­rer amb una dona domi­nant i con­tro­la­dora, Sky­ler (Anna Gunn), que acaba de que­dar pre­nyada als 40, i un fill, Wal­ter Jr (RJ Mitte), dis­ca­pa­ci­tat amb difi­cul­tat en la mobi­li­tat i la parla a causa d' una paràlisi cere­bral. Per tenir més ingres­sos tre­ba­lla en un ren­ta­cot­xes pro­pi­e­tat d'un emi­grant de l'Est que el mal­trac­tarà com fa tot­hom. Mai es rebel·la. És un per­de­dor que se sot­met dòcil­ment a una família i un tre­ball on l'esti­men però el tenen per un calçasses. El seu cunyat, Hank (Dean Nor­ris), mem­bre de la DEA (poli­cia anti­vici), és el mas­cle alfa de la família; tots escol­ten emba­da­lits les seves facècies per­se­guint el perillós càrtel de la droga, no és un mal paio, és sim­ple­ment un poli un pèl fat­xenda casat amb la ger­mana de la Sky­ler, la Marie (Betsy Brand), una xim­pleta amb un mal gust apoteòsic que té una casa millor, una feina que també supera a la seva ger­mana mes­tressa de casa i un vici que porta pel car­rer de l'amar­gura el seu home: és cleptòmana. En no tenir fills el nucli fami­liar es com­pon d'aquests cinc per­so­nat­ges.

Aquest uni­vers anodí es tras­toca quan diagnos­ti­quen un càncer ter­mi­nal al pro­fes­sor White; esma­per­dut, pensa com asse­gu­rar el futur dels seus amb la mise­ra­ble pensió que els que­darà. Serà en una batuda a la qual el seu cunyat l'obliga a anar quan tro­barà la solució: un antic alumne tanoca, Jesse Pik­man (Aaron Paul), cau en ser des­co­bert cui­nant meta­am­fe­ta­mina d'una forma burda. Wal­ter White es con­ver­tirà en anti­he­roi per força, pas­sarà al cos­tat obs­cur ensi­nis­trant el pen­jat d'en Jes­sie a fabri­car droga de qua­li­tat. El seu nom de bata­lla serà Hei­sen­berg (un físic ale­many que con­tribuí a crear la bomba atòmica per a Hit­ler), tota una pre­mo­nició: la ciència sal­tant-se l'ètica i crus­pint-se la moral. Com la política a la pell de brau.