Contrareforma

Hi ha qui té la capa­ci­tat per crear pro­ble­mes allà on no hi són. I en això el PP s'està con­ver­tint en un expert. El dar­rer exem­ple el tenim en la nova llei de l'avor­ta­ment, que no fa altra cosa que obrir el debat sobre un tema superat defen­sant unes posi­ci­ons ideològiques extre­mes que en cap cas són majo­ritàries en la soci­e­tat, ni tan sols entre les files del par­tit que lidera Mari­ano Rajoy. Indigna, per uti­lit­zar una paraula suau, que el govern popu­lar pre­ten­gui impo­sar a la majo­ria, per acon­ten­tar una mino­ria molt mino­ritària, una legis­lació més pròpia del fran­quisme que del segle XXI. Amb la con­tra­re­forma –defi­nir-ho de reforma és massa generós– pre­sen­tada pel pro­gres­sista Gallardón, inter­rom­pre l'embaràs deixa de ser un dret de la dona, de manera que se l'obliga, vul­gui o no, a ser mare. Es tracta no només d'una reta­llada de drets, és també una reta­llada de lli­ber­tats. L'actual legis­lació per­met a les dones que ho vul­guin inter­rom­pre el seu embaràs dins d'uns ter­mi­nis; és, doncs, un acte de lli­ber­tat. La llei no obliga, per­met. Ningú no obliga a avor­tar, però la con­tra­re­forma que ha enge­gat el PP sí que obliga, obliga a tirar enda­vant un embaràs sense tenir en compte el parer de la mare. Aquesta és la mater­ni­tat que defensa el PP, millor dit el govern del PP, ja que el dego­teig de veus contràries al pro­jecte de llei ha estat cons­tant des que va rebre el vis­ti­plau del Con­sell de Minis­tres, avui fa dues set­ma­nes. Amb l'excusa de com­plir un com­promís elec­to­ral –no ha fet el mateix amb altres temes–, l'exe­cu­tiu espa­nyol ha obert un con­flicte en una qüestió sobre la qual hi havia un ampli con­sens que s'havia tei­xit al llarg dels anys. El rebuig de l'opo­sició, i el que és més impor­tant, el rebuig social, sem­bla, però, que no serà sufi­ci­ent per atu­rar aquesta con­tra­re­forma.