Contrareforma

Hi ha qui té la capacitat per crear problemes allà on no hi són. I en això el PP s'està convertint en un expert. El darrer exemple el tenim en la nova llei de l'avortament, que no fa altra cosa que obrir el debat sobre un tema superat defensant unes posicions ideològiques extremes que en cap cas són majoritàries en la societat, ni tan sols entre les files del partit que lidera Mariano Rajoy. Indigna, per utilitzar una paraula suau, que el govern popular pretengui imposar a la majoria, per acontentar una minoria molt minoritària, una legislació més pròpia del franquisme que del segle XXI. Amb la contrareforma –definir-ho de reforma és massa generós– presentada pel progressista Gallardón, interrompre l'embaràs deixa de ser un dret de la dona, de manera que se l'obliga, vulgui o no, a ser mare. Es tracta no només d'una retallada de drets, és també una retallada de llibertats. L'actual legislació permet a les dones que ho vulguin interrompre el seu embaràs dins d'uns terminis; és, doncs, un acte de llibertat. La llei no obliga, permet. Ningú no obliga a avortar, però la contrareforma que ha engegat el PP sí que obliga, obliga a tirar endavant un embaràs sense tenir en compte el parer de la mare. Aquesta és la maternitat que defensa el PP, millor dit el govern del PP, ja que el degoteig de veus contràries al projecte de llei ha estat constant des que va rebre el vistiplau del Consell de Ministres, avui fa dues setmanes. Amb l'excusa de complir un compromís electoral –no ha fet el mateix amb altres temes–, l'executiu espanyol ha obert un conflicte en una qüestió sobre la qual hi havia un ampli consens que s'havia teixit al llarg dels anys. El rebuig de l'oposició, i el que és més important, el rebuig social, sembla, però, que no serà suficient per aturar aquesta contrareforma.