Martiris

El cap de la Casa del Rei d'Espanya va demanar en una entrevista que la justícia s'afanyés a dictar sentència sobre el cas Nóos perquè per a la família reial aquella incertesa i aquella espera eren un martiri. La llengua és fantàstica, dúctil, manejable, i les paraules tenen un recorregut tan ample que sovint diem odissea quan només hem passat una aventureta, i tragèdia quan de fet hem viscut un petit daltabaix. Però martiri, no. Amb els màrtirs no s'hi juga. Màrtir és la persona que sofreix persecució, tortures, incomprensió, solitud, privacions, exili, burles... i fins i tot la mort, per defensar la seva causa religiosa, política, ideològica o científica. O la seva causa vital, ras i curt. El d'ara mateix és el martiri de viure; viure és un martiri per a molta gent. Per a les famílies desnonades, que no saben on dormiran, i per a les dones que pateixen violència de gènere i no poden sortir-se'n. Martiri és la pena d'haver de portar els nens a dormir sense sopar: la gana és un martiri. Un turment són els rebuts que el banc et torna puntualment en un joc pervers del gat peixat i la rata exhausta. Un suplici és el que passa la gent a qui assetgen perquè marxin del pis de lloguer barat. No saber si et renovaran el contracte és un martiri. Quedar a l'atur també. Que se t'acabi la prestació, un altre martiri. No saber si et pagaran la factura que et deuen per aquella feina que vas fer amb puntualitat i rigor és un sofriment. Una tortura és buscar menjar als contenidors. Un martiri és la calefacció apagada i una manteta a les cames per no passar tant de fred.

El martirologi, que és el llibre que conté els noms i els actes dels màrtirs i per extensió dels sants, té cada vegada més i més pàgines, més i més noms escrits; ja no hi caben. Són màrtirs de cada dia, petits, quotidians, res a veure amb els qui han tingut sempre de tot, sense esforç, de per vida, pagat amb els diners dels altres, i a sobre no n'han tingut prou.