El cinquè poder

En democràcia ens refe­rim als mit­jans de comu­ni­cació com “el quart poder”, que hau­ria de ser una eina al ser­vei de la ciu­ta­da­nia per denun­ciar allò que no fun­ci­ona i faci­li­tar mesu­res de cor­recció. Avui dia, aquest poder està en mans de cor­po­ra­ci­ons mul­ti­na­ci­o­nals, i molts d'aquests grups con­tro­len els mit­jans que hau­rien de vigi­lar-los de ben a prop. Com sem­pre, estem patint els exces­sos de poder dis­fres­sats de la paraula democràcia, més qüesti­o­nada que mai.

Els dar­rers anys, i gràcies a les xar­xes soci­als (Face­book i Twit­ter, sobre­tot), ens arriba molta infor­mació que con­tra­diu la de deter­mi­na­des tele­vi­si­ons, com ara Tele­cinco, TVE, Intere­co­nomía... ¿Incon­ve­ni­ent? La infor­mació no és de fonts reco­ne­gu­des ofi­ci­al­ment i, per tant, no tin­dran l'aval que pot­ser voldríem, però plan­te­gen qüesti­ons que són d'una gran trans­cendència pública.

Un exem­ple que s'ha difós recent­ment pel Face­book: “La justícia no és igual per a tot­hom: el Pres­tige, sense cul­pa­bles; Madrid Arena, sense cul­pa­bles; Ave San­ti­ago, sense cul­pa­bles; cas Nóos, sense cul­pa­bles; robar una gallina, un any de presó; escar­nis, mul­tes de 40.000 euros; dor­mir al car­rer, 150-750 euros; reme­nar la brossa, 750 euros.” És només un exem­ple de milers a la xarxa que sobre­tot a Cata­lu­nya il·lus­tren un estat d'opinió con­trari al govern espa­nyol i cada vegada més favo­ra­ble al dret impres­cin­di­ble a deci­dir, un dret reco­ne­gut pel mateix Estat l'any 1977 i publi­cat al BOE, on es diu que “tots els pobles tenen el dret de lliure deter­mi­nació”.

És evi­dent que la gene­ració d'estats d'opinió nei­xen com a reacció davant d'una acció cor­ro­siva o que, si més no, un deter­mi­nat sec­tor social ho con­si­dera així. ¿Il·lus­trem? La Van­guar­dia redu­eix el procés sobi­ra­nista a “con­flicte intern espa­nyol”, com titula en la por­tada del 5 de gener del 2014, una expressió que diu molt d'un diari que no repre­senta actu­al­ment la volun­tat de la Via Cata­lana. També el trac­ta­ment que fan La Van­guar­dia i El Periódico sobre la carta envi­ada per Mas als prin­ci­pals governs del món és del tot nega­tiu, mal­grat que una majo­ria de lec­tors ava­len el procés sobi­ra­nista.

Les xar­xes soci­als són un cinquè poder que ha permès gene­rar estats d'opinió gràcies a les posi­ci­ons crítiques de la soci­e­tat civil, que con­tras­ten amb les opi­ni­ons fil­tra­des dels mit­jans de comu­ni­cació ofi­ci­a­lis­tes. Aquest cinquè poder ha permès detec­tar la desin­for­mació dels grans poders econòmics i soci­als. D'aquesta manera, ha evi­tat de reduir el país a una mena de dic­ta­dura de les idees, on no hi ha més llei que la de la impo­sició de les nor­mes a cops d'asfíxia econòmica.

Un exem­ple prou sig­ni­fi­ca­tiu del cinquè poder pot ser el mateix Vilaweb, diri­git per Vicent Par­tal, el qual es troba en plena sin­to­nia amb les xar­xes soci­als, on apa­reix cons­tant­ment refe­ren­ciat per la soci­e­tat civil. Un diari, d'altra banda, que acaba de llançar el por­tal en anglès, una decisió relle­vant que obre un canal directe amb Europa, tal com ja ha fet com a set­ma­nari el Cata­lo­nia Today d'El Punt Avui.

Les xar­xes soci­als estan demos­trant que també poden influir en l'equi­li­bri de poders. Ara només ens cal que aquest cinquè poder, si repre­senta una majo­ria de la soci­e­tat, acabi alliçonant els mit­jans de comu­ni­cació con­ven­ci­o­nals perquè infor­min sense con­di­ci­o­nants, de manera total­ment lliure i inde­pen­dent.