L'espanyol emprenyat

Burgos ha viscut tres nits de batalla campal contra un projecte urbanístic en un barri amb pocs equipaments socials. Un bulevard i un pàrquing que costen 13 milions, darrere dels qual s'amaga un constructor, Michel Méndez Pozo, que va ser condemnat a set anys de presó per corrupció. Els veïns d'aquesta ciutat conservadora han dit prou. És un símptoma. Amb permís d'Enric Juliana, no he parlat amb un cap de toro, però hi ha en aquests moments un espanyol emprenyat. Un emprenyament que es manifesta en l'enfonsament electoral dels dos grans partits. Un final de règim que porta a una italianització i que simbolitza el descrèdit d'una monarquia que era la base sobre la qual se sustentava el sistema. Espanya ha cedit sobirania a Europa i Catalunya vol marxar. Sí, després del desconcert de la punxada del totxo, ve l'emprenyada. Espanya pot patir una crisi d'identitat. Com pot ser, si Rajoy ha anat a explicar-li el miracle espanyol a Obama? Potser perquè el miracle s'ha fet socialitzant les pèrdues dels bancs, tirant per la borda quatre milions de treballadors i baixant un 10% els sous? El ridícul de Madrid 2020 i la plantada de l'Eurovegas. La lleu condemna pel desastre del Prestige. Les ganivetes de la tanca de Melilla. La condemna per vulnerar els drets humans amb la doctrina Parot. La llei que vol posar un morrió a les protestes socials. La que ens retorna als viatges a Londres. L'ultramuntana llei Wert. El ridícul de la pujada de la llum. L'escàndol de Sacyr en l'“obra del segle”. Un pont muntat al revés a Xile per una altra constructora que també pagava diner negre al PP. La fi de la bombolla del futbol. La manipulació de la justícia. La politització d'Hisenda per protegir la infanta. El català emprenyat va trobar un motiu per il·lusionar-se. Quin té l'espanyol emprenyat? Només se m'acut que el rei, que fa de tap, abdiqui. I darrere hi hagi una onada de reformes que refundin el sistema.