‘Ah, l'amour'

La situació ideal és quan la policia és britànica, els cuiners italians, els mecànics alemanys, els amants francesos i tot plegat ho organitzen els suïssos. La facècia presenta variants segons la nacionalitat de qui l'expliqui, però delata la rellevància que a França tenen els afers de llit. La seva novel·la més famosa, Els tres mosqueters, gira entorn d'un adulteri, el de la reina amb el futur rei anglès, una situació que posa en perill l'equilibri entre les potències europees. La colla de D'Artagnan són els primers d'una llarga tradició de servidors de l'Estat que corren al darrere de les relliscades dels poderosos per impedir que transcendeixin. Un dels casos més notoris és el del president Félix Faure —aquell a qui Zola, en ocasió de l'afer Dreyfus, va adreçar el seu J'accuse—, que va morir en braços de la seva amant al mateix palau de l'Elisi, probablement per un ús excessiu d'afrodisíac; van haver de fer sortir la dona per la porta de servei i compondre un certificat de defunció presentable. L'últim és el del president Hollande, de qui s'acaba de revelar que es veu amb una actriu, en un pis prop de la feina, amb l'assistència d'un únic guardaespatlles que fins i tot s'encarrega de portar-los els croissants l'endemà. Sembla que dur les regnes de França predisposa a fer el salt a la legítima, amb la notable excepció del morigerat de Gaulle. Mitterrand va protagonitzar una perfecta bigàmia que no li impedia atendre nombrosos afers. Chirac no se n'estava d'emular-lo en la mesura de les seves possibilitats: “trois minutes douche comprise”, li'n diuen. I Sarkozy va fer campanya casat amb una i es va estrenar de president festejant amb una altra. D'Hollande semblava dubtós que, separat de l'anterior candidata socialista, Segolène Royal, i ara ajuntat amb una periodista, reincidís en aventures, però heus aquí que manté els usos propis del càrrec. Deu ser que hi ha una cèl·lula secreta a l'Elisi que s'encarrega de buscar-los contactes, per mantenir el bon nom de la grandeur francesa.