Unilateralitat diabòlica

Els 193 països de les Naci­ons Uni­des –i alguns més– ho són per volun­tat pròpia, no necessària­ment com­par­tida per altres, i en la immensa majo­ria gràcies a una decisió uni­la­te­ral del seu poble d'eman­ci­par-se de lli­gams impe­ri­als, colo­ni­als, esta­tals o tri­bals. Per això s'entén que el PSC, que no vol de cap manera que Cata­lu­nya sigui un país nor­mal, rela­ti­vitzi la volun­tat del poble català –fins i tot la dels seus votants– i iden­ti­fi­qui qual gota malaia la uni­la­te­ra­li­tat com una marca del maligne de la qual els cata­lans de bé hauríem de fugir.

Què seria del nos­tre món sense la ini­ci­a­tiva uni­la­te­ral de Copèrnic, Gali­leu, New­ton, Edi­son, Benz o Fle­ming? Què en seria sense les volun­tats uni­la­te­rals de Lin­coln, Gandhi o Man­dela? Què seria dels esclaus, les dones, els negres o la classe tre­ba­lla­dora sense la seva volun­tat uni­la­te­ral de superar la seva explo­tació o dis­cri­mi­nació? Com seria la nos­tra vida si el depar­ta­ment de defensa dels EUA no hagués con­ce­but uni­la­te­ral­ment l'existència d'inter­net? Sense la decla­ració uni­la­te­ral d'inde­pendència dels EUA, què seria avui d'Obama i de tots els min­dun­dis que dema­nen audiència a la Casa Blanca per acon­se­guir una foto a la sala oval?

Ja s'entén que el con­tracte entre cata­lans i espa­nyols està en el mateix gen fun­da­ci­o­nal del PSC i que aquest con­tracte, per molt dra­conià que sigui per als cata­lans, els porta a negar la nació cata­lana, el dret a deci­dir el seu futur i fins i tot la petició de cessió de com­petències per fer la Con­sulta dins de la Cons­ti­tució... perquè deu ser una petició massa uni­la­te­ral. Hau­rien de saber que hi ha poques coses a Espa­nya tan uni­la­te­rals com defen­sar el fede­ra­lisme. I hau­rien de saber també que si el PSC s'ali­nea amb el PSOE, el PP, C's i UPD en què Espa­nya con­tinuï deci­dint pels cata­lans, el més nor­mal és que els cata­lans, uni­la­te­ral­ment, deci­dei­xin fer el seu camí dei­xant-los al marge.