Demòcrates i constitucionalistes

L'any que acabem d'encetar és un any decisiu, és l'any que decidirà el nostre futur, és l'any que haurem de demostrar el que estem disposats a fer per aconseguir la independència de Catalunya, és l'any d'actuar, és l'any de la veritat. Sabem que, sigui com sigui, acabarem votant, perquè en democràcia els conflictes i els desacords es resolen a les urnes, i ara i aquí estem en democràcia i formem part de la Unió Europea. D'aquí a poc començaran a desembarcar a Catalunya tots els ministres del govern d'Espanya i tots els dirigents i alts càrrecs del PSOE per desestabilitzar i aturar el procés sobiranista, s'hi han compromès públicament i ho han pactat com un objectiu prioritari dels seus partits. Visitaran diverses ciutats i indrets del país per explicar-nos les malvestats del procés sobiranista i les dificultats que tindrà una Catalunya independent. Fins ara havien vingut, de tant en tant, per recordar-nos qui té el poder i els diners però, a partir d'ara, que ja veuen la consulta com un fet inevitable, iniciaran una ofensiva diplomàtica, econòmica, jurídica, mediàtica i política asfixiant per frenar les nostres legítimes aspiracions nacionals.

Tots ens diran que, si ens independitzem, haurem de sortir de la Unió Europea, malgrat que ningú no sap què passarà, perquè és una situació nova, sense precedents i, si en sortim, tornarem a entrar-hi sense problemes si així ho volem, això sí que ho saben, però no ens ho diran. També ens diran que, si ens independitzem, hi perdrem tots, però saben que els que hi perdran més seran ells, perquè nosaltres volem continuar mantenint els lligams socials, afectius, culturals, lingüístics i comercials amb Espanya. L'únic que volem és gestionar els nostres recursos i poder decidir el que més ens convé com a poble, sense demanar permís a un estat que no és el nostre. Volem i podem ser uns grans aliats i volem i podem ser molt solidaris. Ens diran que millor junts per sortir de la crisi, però saben que Catalunya se'n sortirà millor sola, perquè és una de les economies, si no la més productiva de l'Estat espanyol, la que més exporta. La corrua de ministres i dirigents del PP i del PSOE vindran per dir-nos que ens oblidem de la independència, però vindran amb les mans buides, no ens oferiran res que ens pugui fer dubtar ni un segon del nostre camí. No poden ni volen, com va dir el senyor Mariano Rajoy, deixar-nos votar, perquè diuen que està fora de la Constitució, que la llei no ho permet, i amb aquests arguments no podran, per més que vulguin, convèncer ningú.

Nosaltres som els demòcrates, sabem que les lleis són normes pactades per mantenir la convivència en una societat i que es canvien cada cop que així ho decideixen les majories. Sabem que les lleis estan al servei de les persones, no les persones al servei de les lleis. Sabem que la democràcia i la voluntat de la majoria estan per sobre de les lleis, són les normes que s'adapten als dictats de la democràcia i no la democràcia a les normes. Ells, el govern d'Espanya i els dirigents del PSOE, són els constitucionalistes, els que utilitzen la Constitució Espanyola en contra de la democràcia, els que barren el pas de la democràcia a còpia de decrets. Els que defensen que les lleis serveixen per frenar la voluntat de la majoria de ciutadans.

L'Estat espanyol fa tot el contrari del que ha de fer un estat democràtic, que és interpretar les lleis per donar compliment a la voluntat majoritària dels ciutadans. Sabem que la Constitució permet que els catalans puguem votar, per això el Parlament de Catalunya, demà, aprovarà demanar al Congrés dels Diputats el traspàs de competències, de l'Estat a la Generalitat, per convocar la consulta, tal com es va fer amb les competències de trànsit. Però el govern espanyol, en lloc d'acceptar la votació i oferir-nos propostes engrescadores perquè no marxem, com fan els altres governs democràtics, s'entesta a dir que la Constitució no ho permet. Que s'hi esforcin tant com vulguin que la història ens demostra que la democràcia sempre guanya, que la voluntat de la majoria sempre preval i que les urnes sempre acaben triomfant.