Pedros de Farners

Deia un periodista que la millor font d'informació és aquella persona que ha promès no explicar un secret als altres. Aquí on el llegeixen, el columnista té dades molt fiables de quanta gent va votar per la independència a Santa Coloma de Farners perquè va passar-hi la jornada de dissabte fent costat als apoderats de les taules. A mitja setmana, i encara sorprès per l'èxit de la convocatòria, es mor de ganes de dir el nombre exacte, però no ho farà perquè ho va prometre a l'organització. Cal no donar pistes per tal que ningú s'adormi a la palla. Es limitarà, doncs, a deixar unes quantes reflexions sobre el que va veure en directe. La primera: quina feinada que han fet els voluntaris de Farners per la Independència! Quina tasca tan eficaç des de l'anonimat i la manca de protagonisme! Com està canviant aquesta ciutat gràcies a la seva empenta! La segona: quanta gent gran! Definitivament, la síndrome de la guerra civil ja és història. Emocionava veure tants avis votant, encoratjant els apoderats i deixant un bitllet per la campanya. Com si la pensió donés per aquestes coses. El columnista vol creure que el jovent, o ja havia votat o es trobava a la concentració contra la MAT que es feia el mateix dia i a la mateixa hora. Però per si de cas, aquí queda l'apunt: ei, nois, que es pot votar des dels setze anys... La tercera cosa que els volia dir: ja cal que tinguem a punt el nou registre civil per a l'endemà de la independència. Perquè el cas és que hi havia molta, molta, però molta gent de parla catalana que encara no ha fet el petit gest de passar pel jutjat a canviar-se el nom del document d'identitat. Au va, Enric, Joan, Pere, Josep, Dolors... què espereu per deixar de dir-vos Enrique, Juan, Pedro, José, Dolores? A veure si recuperarem l'estat propi i ens deixarem pel camí la nació. Vint-i-quatre hores més tard, l'alcalde de Santa Coloma precedia les enardides paraules de Carme Forcadell amb un recordatori molt oportú: “La llengua és la nació.”

Doncs, mirin, sí. Hi ha nacions que se sustenten primordialment sobre la religió (l'umma musulmana); altres sobre el folklore i els ancestres (la basca). La nostra té la llengua com a puntal. Sense excloure'n cap, no ens esborrem del mapa. Qui es dirà, si no, Josep, enmig dels Iussef, Joseph, Josés o PP's?