No plegueu, díscols
No plegueu, diputats díscols del PSC. No pleguis, Marina. No pleguis, Núria. No pleguis, Joan Ignasi. Ahir, el vostre portaveu parlamentari, Maurici Lucena, que ara mateix no sabria dir-vos si el to de la seva intervenció al Parlament em va semblar burlesca o maleducada, o les dues coses, es queixava del “trágala” (ho va dir així, textualment) que, segons ell, CiU, ERC, ICV i la CUP estan fent al govern de Madrid amb això de la consulta. “Les coses s'estan imposant (...) Es fixa una data i una pregunta i ara es pretén que el Congrés accepti aquest trágala sense més ni més. I se'n lamentava. De trágalas, el PSC en deu saber prou. Primer, pel trágala que li està fent el PSOE al PSC; el trágala, vaja, de Rubalcaba a Navarro. I ara pel trágala que la direcció del PSC pretén aplicar als diputats díscols, que no l'accepten. No volen empassar-se la contradicció aquesta de votar en contra del programa electoral, i per això ahir els tres díscols van votar sí. I ara els conviden a marxar abans de diumenge. No ho feu, diputats díscols. És el que pretén el PSC, guanyar la batalla i quedar-se la marca fent que els que hi sou acabeu marxant. Ros ha optat per tornar a les casernes d'hivern amb un pacte que l'ha fet un heroi només vint-i-quatre hores, fins que se li ha vist el llautó; Rocío Martínez-Sampere, desencantada perquè volia l'abstenció, i Laia Bonet, per si hi havia algun dubte que estava callada tot esperant substituir algú a la llista, va i diu que, si li toca fer-ho, no prendrà possessió. I els tres díscols, aplaudits per una àmplia majoria del Parlament. Déu n'hi do, a can PSC. És el que va dir Marta Rovira, primer, i Jordi Turull, després, en les seves intervencions: qui té por d'un referèndum? Què li passa, al PSC? No plegueu, díscols. Compliqueu-ho una mica, tant per tant. Deixeu que us expulsin. Que si van creixent els suports al manifest fet públic ahir serà ben aviat.
