Fidelitats

Vagi al davant la meva soli­da­ri­tat i el meu suport a la dipu­tada Marina Geli per la seva decisió de votar favo­ra­ble­ment al Par­la­ment la demanda d'auto­rit­zació al Congrés de Madrid per fer la con­sulta. Sé que el dal­ta­baix que s'ha produït al si del PSC per aquesta qüestió ha fet feliç molta gent, però a mi no, a mi m'ha entris­tit i m'ha sabut greu. Perquè, més enllà de l'opció de vot, s'ha posat en relleu quel­com molt impor­tant per al fun­ci­o­na­ment de la democràcia: la fide­li­tat d'un repre­sen­tant del poble davant d'una situ­ació com la que es va plan­te­jar l'altre dia. La votació va posar en evidència un dels pro­ble­mes endèmics que anem arros­se­gant, que és l'escle­rosi múlti­ple dels par­tits polítics, que a poc a poc es van allu­nyant de la rea­li­tat que els envolta. Diuen que la dis­ci­plina de vot és sagrada perquè emana de la votació prèvia dels òrgans interns del par­tit, però i els sen­ti­ments i les volun­tats dels elec­tors? En el cas que ens ocupa, la Marina Geli sabia prou bé que la majo­ria de la gent que la va votar no hau­ria entès un sen­tit de vot dife­rent del que va fer. Cer­ta­ment va ser esco­llida en la llista del PSC, però encara ho és més que ho fou per un nom­bre molt impor­tant de ciu­ta­dans de les comar­ques de Girona, que, al meu enten­dre, son els qui tenen tot el dret d'ori­en­tar el sen­tit del seu vot a la cam­bra cata­lana. Ara volen que torni l'acta de dipu­tada, però jo no hi estic d'acord, perquè és ella qui fou ele­gida i no pas un altre, la seva acti­tud no ha dece­but els seus elec­tors i el seu vot ha estat coin­ci­dent amb el de tants alcal­des i regi­dors soci­a­lis­tes d'arreu. La fide­li­tat d'un repre­sen­tant públic és, o hau­ria de ser, envers aquells que l'han votat i, en el tema de la votació de la con­sulta, els tres que varen deso­beir les ordres de l'apa­rell varen deci­dir posar al davant aquesta pre­missa en lloc de l'obediència cega a la dis­ci­plina impo­sada. En alguna ocasió he mani­fes­tat el meu escep­ti­cisme entorn d'aquest procés que han ende­gat CiU i ERC i el seu incert final, però això no obsta perquè es facin tots els pos­si­bles perquè es pugui con­sul­tar el poble d'una manera legal, par­ti­ci­pada i democràtica. El PSC hau­ria d'estar de manera clara amb els que fan cos­tat a aquesta demanda de lega­li­tat, i encara més quan ho havia posat negre sobre blanc en el seu pro­grama elec­to­ral. Votar-hi en con­tra ha estat un error, pos­si­ble­ment un greu error, perquè volent acon­ten­tar el PSOE (en el fons es tracta d'això) hi perdrà el soci­a­lisme democràtic, i, amb ell, Cata­lu­nya.