Fer el ridícul

Hi ha una actitud crònica de perdonavides –però no d'hisendes– en el nacionalisme espanyol. L'actitud de qui considera els propis valors com a universals i els dels altres, com un ròssec provincià. L'actitud de qui es pensa que l'espanyol és una llengua imprescindible i universal, no parla anglès i demana a contracor i amb cinisme que “es protegeixin” els dialectes absurds dels altres.

L'actitud de qui es fot de les seleccions esportives catalanes fent referència al joc de bales. La mateixa actitud des de la qual va gallejar l'altre dia Rajoy quan va alertar que Mas feia “el ridícul” enviant cartes als principals líders de la Unió Europea explicant-los que els catalans volen votar. El ridícul el va fer ell quan va anar a entrevistar-se amb el president dels Estats Units, va intentar que critiqués el separatisme català i no se'n va sortir. Prou maldecaps té Obama.

El mateix ridícul que va quedar evident quan els mitjans de comunicació nord-americans prescriptors d'informació i opinió van donar tanta importància a la cimera entre els dos líders com a la darrera subhasta de material esportiu d'Heritage.

Per Mariano Rajoy, Artur Mas fa el ridícul. Per la BBC, no. Perquè la cadena britànica ha enviat un dels seus periodistes amb més escates a entrevistar-lo, ha dedicat un llarg reportatge al moment que viu Catalunya i ha difós les declaracions del president de la Generalitat massivament. Això és fer el ridícul? Doncs ni Pujol, ni Maragall, ni Montilla el van fer de tanta alçada.