Opinió

‘Macro' i ‘micro'

Ens cal un discurs capaç de relacionar de forma entenedora els trets
del salvatge capitalisme actual amb la identificació de
les seves conseqüències quotidianes

En aquests moments de com­mo­ci­ons vàries sem­blen con­viure dos tipus de dis­curs que expres­sen, amb diver­sos llen­guat­ges i des de dife­rents distàncies res­pecte a les per­so­nes, la neces­si­tat comuna de com­pren­dre i posar algun remei al males­tar cau­sat per deci­si­ons que depas­sen, en molt, els refe­rents vitals i quo­ti­di­ans de la majo­ria de la ciu­ta­da­nia. Sovin­te­gen tro­ba­des, arti­cles, lli­bres i debats que res­po­nen a la neces­si­tat d'ana­lit­zar i dis­cer­nir les cau­ses dels actu­als des­as­tres econòmics i polítics, dis­cur­sos que mos­tren una clara tendència a pivo­tar sobre qüesti­ons com­ple­xes, macro, valo­ra­des a l'engròs i a vista d'ocell: amb xifres a la mà, les anàlisis i valo­ra­ci­ons ser­vei­xen, sens dubte, per il·lumi­nar-nos en el conei­xe­ment dels orígens dels mals actu­als (bancs, cor­rup­ci­ons, espo­lis, lob­bies i interes­sos ocults...), però alhora aquesta tendència pot pro­duir desànim en front de la força dels poders i abo­car a l'íntima i trista con­vicció que no podem fer res per inci­dir en una tant acla­pa­ra­dora rea­li­tat. Aquest “pes­si­misme il·lus­trat” acla­reix la ment però pot con­tri­buir a fer min­var l'ener­gia necessària per inten­tar trans­for­mar la situ­ació encara que sigui modes­ta­ment. I és ben cert que les grans deci­si­ons macro afec­ten inten­sa­ment en la vida indi­vi­dual i sovint íntima de mol­tes per­so­nes.

Per altra banda, el dis­curs micro sem­bla tenir un ampli espai on desen­vo­lu­par-se. Perquè les con­seqüències d'allò macro es viuen i s'expres­sen com a desgràcies indi­vi­du­als o fami­li­ars, malal­ties i inep­ti­tuds, per­ce­buts sovint com a fra­cas­sos gene­ra­dors d'un pro­fund –aquest cop– “pes­si­misme exis­ten­cial”. En aquest relat micro les cau­ses estruc­tu­rals i polítiques del sofri­ment humà res­ten silen­ci­a­des. El pro­blema col·lec­tiu queda reduït a malau­rada anècdota que, això sí, és capaç de des­vet­llar sen­ti­ments, fugis­sers o no, de soli­da­ri­tat i pro­pi­ciar ben­vin­gu­des acti­vi­tats des­ti­na­des a millo­rar la situ­ació per­so­nal dels més des­val­guts.

Un pre­gon silenci públic separa la casuística de les pode­ro­ses raons que la fan pos­si­ble. Hi ha un gran buit, una enorme distància entre el dis­curs de grans dimen­si­ons sobre els sis­te­mes espo­li­a­dors i els seus resul­tats con­crets sobre la ciu­ta­da­nia. Omplir aquest buit implica cons­truir i pro­pi­ciar un relat expli­ca­tiu que uneixi l'experiència vis­cuda amb les cau­ses de la mateixa, de manera que les per­so­nes puguin anar aban­do­nant el sofert pes­si­misme para­lit­zant per trans­for­mar-lo en acció política, fent bona aque­lla frase del femi­nisme que ens diu que allò per­so­nal és polític. Hi ha ponts, camins a cons­truir entre el dis­curs d'allò macro que ens pot escla­far de pes­si­misme il·lus­trat i el relat per­so­nal, orfe de refe­rents polítics. Alguns exem­ples ho demos­tren, com és el cas dels impli­cats en la PAH con­tra els des­no­na­ments. Han estat capaços de trans­for­mar el males­tar per­so­nal en acció col·lec­tiva, el mal­trac­ta­ment rebut en acti­vi­tat social i política de tal manera que comen­cen a modi­fi­car-se algu­nes de les con­di­ci­ons que han fet pos­si­ble tants des­as­tres huma­ni­ta­ris. I això perquè han sabut cons­truir un dis­curs eficaç i inte­gra­dor. Les per­so­nes com­pro­me­ses en aquesta acti­vi­tat col·lec­tiva són rao­na­ble­ment consciència del seu poder i els seus drets bo i recu­pe­rant una dig­ni­tat que els havia estat presa amb l'habi­tatge.

Ens cal, mÉs que mai, un dis­curs capaç de rela­ci­o­nar de forma ente­ne­dora els trets del sal­vatge capi­ta­lisme actual amb la iden­ti­fi­cació de les seves con­seqüències quo­ti­di­a­nes de tal manera que ajudi a trans­for­mar una ciu­ta­da­nia soferta i desa­ni­mada en pro­ta­go­nista de la seva vida indi­vi­dual i col·lec­tiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia