Què hem de fer el 2014

Segons un estudi de la Uni­ver­si­tat de Mary­land (per­do­nin, però aquesta mena d'estu­dis sem­pre pro­ve­nen d'aquesta mena d'uni­ver­si­tats i aca­ben sent comen­tats en aquesta mena de colum­nes), l'acti­vi­tat sexual ajuda a millo­rar l'acti­vi­tat cere­bral i incre­menta la pro­ducció de noves neu­ro­nes a l'hipo­camp. Ho van pro­var en rato­lins i, efec­ti­va­ment, els afor­tu­nats a qui els científics van per­me­tre gau­dir de la seva vida sexual a plena satis­facció van mos­trar un major desen­vo­lu­pa­ment de les fun­ci­ons cog­ni­ti­ves. En canvi, els rose­ga­dors a qui es va pri­var de sexe durant el període d'estudi es van mos­trar més pas­sius i en con­junt van donar uns resul­tats infe­ri­ors a la mit­jana. Ras i curt: eren més espa­vi­lats els que suca­ven que els que no ho feien.

No costa gaire ima­gi­nar que en les per­so­nes deu fun­ci­o­nar igual. Si avui a l'ofi­cina vostès obser­ven que el cap de depar­ta­ment està espe­ci­al­ment espès i amb les neu­ro­nes bai­xes, ja en saben el motiu i què poden reco­ma­nar-li per solu­ci­o­nar-ho. Tants anys que fa que la huma­ni­tat busca esti­mu­lar el cer­vell i la cre­a­ti­vi­tat amb tota mena de con­jurs, tècni­ques men­tals, lli­bres d'auto­a­juda i dro­gues legals o il·legals, i en rea­li­tat la res­posta la teníem ben a tocar. Lite­ral­ment.

I si això passa a les per­so­nes, també passa a les soci­e­tats. A Cata­lu­nya hem entrat dar­re­ra­ment en un període de pro­miscuïtat política que resulta alli­be­ra­dora per a les neu­ro­nes cre­a­ti­ves del país. Després de tres dècades de política pudo­rosa, s'ha des­fer­mant una onada de desig que pri­mer va omplir els car­rers i final­ment ha entrat al Par­la­ment, on pro­voca de tant en tant esce­nes pin­to­res­ques: pare­lles que eren impen­sa­bles fa uns anys com­par­tint feli­ces llit i pres­su­pos­tos, i d'altres entre­gats a jocs sado­ma­so­quis­tes, amb díscols cas­ti­gats de forma con­tro­lada en públic, cosa que com saben els lec­tors i lec­to­res de les ombres de Grey té el seu punt exci­tant però que en un par­tit fins ara ver­te­bra­dor com el PSC causa per­ple­xi­tat: ¿com és que la direcció es perd en incom­pren­si­bles con­jurs rubal­ca­bi­ans, si la res­posta és a tocar i és clara i sen­zi­lla: acom­pa­nyar el poble a ser pre­gun­tat i escol­tat? Ens cal­dran, a tots ple­gats, més neu­ro­nes i intel·ligència que mai. O sigui que ja sabem què hem de fer durant el 2014.