Parlem? Sí, però no amb Rajoy

Desconec si el president de La Caixa, Isidré Fainé, va seguir ahir la intervenció de Mariano Rajoy a la cloenda de l'aquelarre que ha celebrat el PP aquest cap de setmana a Barcelona. Fainé, com tants d'altres representants d'insignes institucions catalanes interrogats pel “procés”, ha declarat en diverses ocasions que hi ha d'haver diàleg, tot donant a entendre que la culpa que no n'hi hagi, de diàleg, s'ha de repartir a parts iguals.

Ahir Rajoy va deixar definitivament sense arguments els qui apel·len al diàleg com a fórmula màgica que ho ha de resoldre tot. “Que no se me pida dialogar sobre lo que no es mío porque pertenece a todos los españoles”, va dir. “Que no se me busque para negociar lo que considero que perjudica al conjunto de mis compatriotas”, va reblar, i va acabar afirmant que mentre ell sigui president no es convocarà cap referèndum.

El PP tracta les demandes dels catalans com ha tractat sempre la demanda dels terroristes: no habrá diálogo. Tracta igual els que mataven que els que demanem votar: no hay nada que negociar.

Després d'aquesta intervenció de Rajoy, ho tenen més difícil els qui trobaven en la petició de diàleg el refugi per no haver-se de mullar, per no haver de definir-se a favor d'uns ni altres. Seguir demanant diàleg ara a les dues bandes és un exercici de miopia política, tant o més que la defensa –cada vegada més testimonial– de la tercera via. És absurd seguir pidolant que ens escoltin després de l'enèsim cop de porta als nassos.

Té raó Fainé; s'ha de dialogar, però no amb Rajoy sinó entre nosaltres per decidir com ens organitzarem l'endemà del referèndum i quin model de país voldrem construir. Parlem, senyor Fainé, però no amb Rajoy sinó entre nosaltres.