La traca

Revista satírica sem­pre car­re­gada de pólvora, La Traca es va defi­nir des dels seus con­vul­sos ini­cis allà pel 1884 com un pro­ducte “per a la gent de tro”. Una gent espe­cial, primària i vio­lenta, dita també “de got i gani­vet” en l'argot local valencià. La gent de tro, cas­te­llana en aquest cas, ha visi­tat Bar­ce­lona per assis­tir a una con­venció de coet, piula, mas­clet i tro­na­dor. Allà se n'han vist de tots els colors i de soro­llots diver­sos. Cristóbal Mon­toro, per exem­ple, ha anun­ciat, amb el xiu­lit ofidi que el carac­te­ritza, que no hi haurà balan­ces fis­cals, sinó “comp­tes ter­ri­to­ri­a­lit­zats”. Pim! Mari­ano Rajoy ha encès una autèntica cor­dada i ha pro­cla­mat que “cap espa­nyol és pro­pi­e­tari de la província que ocupa”, que “els altres espa­nyols apor­ten també molt a aquells que viuen a Cata­lu­nya”, o que no escol­tarà aquells que li dema­nen que “talli l'aixeta a Cata­lu­nya”. Pim, pam, pum! Alícia Sánchez-Camacho i Enric Millo, amfi­tri­ons, han dit sen­tir-se “soci­al­ment exclo­sos”. La pri­mera, un pas més al front, ha com­pa­rat el pati­ment de les vícti­mes del ter­ro­risme etarra amb el propi. Pam! Jorge Mora­gas ha tor­nat a casa per com­ba­tre “el país de hob­bits” en què l'ha con­ver­tida l'inde­pen­den­tisme. Pum! I així mil i una. Això ha estat la con­venció “con­tra el sepa­ra­tisme” del PP. N'hi ha que diuen que ha estat el tret de sor­tida de l'uni­o­nisme en la cam­pa­nya que cul­mi­narà amb la con­sulta sobi­ra­nista. Pot­ser. O pot­ser no. Pot­ser només ha estat una llarga i soro­llosa traca més. Una bufa de bou.