Opinió

Desclot

La retòrica de l'extrema dreta

Alejo Vidal-Qua­dras s'ha fet una auto­en­tre­vista que ha pen­jat a la xarxa per expli­car per què després de 30 anys aban­dona el Par­tit Popu­lar. Caram, quin dis­gust! Segons les llengües més esmo­la­de­tes, digui el que digui i ho llepi com ho llepi, l'expre­si­dent del PP català se'n va perquè tam­poc a Madrid el volien a les llis­tes del Par­la­ment Euro­peu. Per a qui no se'n recordi, Vidal-Qua­dras se'n va anar de Bar­ce­lona a la gran capi­tal quan va cons­ta­tar que els seus el repu­di­a­ven. I no és estrany. L'actual minis­tre de l'Inte­rior, Jorge Fernández Díaz, en podria con­tar de l'alçada d'un cam­pa­nar. Alejo –ales­ho­res Aleix– li va fer el llit amb cober­tor de bilis. Bere­nar de cai­mans. A Madrid enra­men els car­rers per rebre com un cèsar tot aquell que arriba de Bar­ce­lona i pro­clama que és víctima del naci­o­na­lisme més ter­ri­ble del món. Però ara fins i tot ells se n'han can­sat i Vidal-Qua­dras ha fet més radi­cal el dis­curs i el toc de cor­netí més agut a mesura que se sen­tia més sol. Com que allò sí que és una soci­e­tat mul­ti­cul­tu­ral, ràpida­ment ha tro­bat espai en un nou par­tit de l'extrema dreta que trau cap. Aquesta perla de riu es diu Vox i el lidera José Anto­nio Ortega Lara. Què dife­ren­cia Vox i Unión, Pro­greso y Demo­cra­cia? Només els líders. Tots dos per­pe­tren la retòrica para­li­be­ral o pseu­do­pro­gres­sista més far­sant. Tots dos recla­men la pàtria sense fis­su­res. Espa­nya es trenca i tots dos la volen cosir a trom­pa­des. La vox colo­nial. La Unión a punya­des. Aca­ba­ran junts. Com la Falange i les JONS.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.