Sí, ara és l'hora

Ahir es va pre­sen­tar en soci­e­tat la ini­ci­a­tiva Ara És l'Hora, una pla­ta­forma que pretén refor­mar els hora­ris de fun­ci­o­na­ment de la soci­e­tat per fer-los més raci­o­nals. El que busca és que Cata­lu­nya fun­ci­oni d'una manera més euro­pea, és a dir, con­cen­trant l'acti­vi­tat de 9 del matí a 5 de la tarda. El que passi abans i després d'aquesta franja és el temps que hauríem de dedi­car a nosal­tres matei­xos, a les nos­tres famílies i, en cas dels pares, a estar amb els fills per –entre altres coses– aju­dar-los amb els deu­res de l'escola. Tre­ba­llar menys i millor, és a dir, reduir les hores però aug­men­tar la pro­duc­ti­vi­tat. Ara És l'Hora apunta que l'any 2011 a Ale­ma­nya cada tre­ba­lla­dor va fer 277 hores menys que un tre­ba­lla­dor d'aquí. Per això cal reduir l'estona que dedi­quem al dinar. També resulta indis­pen­sa­ble que les admi­nis­tra­ci­ons remin a favor d'aquest objec­tiu. La pla­ta­forma recorda que l'actual repar­ti­ment horari és herència del des­ar­ro­llismo fran­quista i que ara no té sen­tit. La pro­posta és sen­sata, no és cap brin­dis al sol i sobre­tot té un sen­tit crític (per exem­ple, recorda que algu­nes fórmu­les de fle­xi­bi­lit­zació de l'horari labo­ral poden ser uti­lit­za­des per pre­ca­rit­zar el lloc de tre­ball i alerta que no es cai­gui en aquest parany). I asse­gura que el procés que viu Cata­lu­nya pot supo­sar un bon moment per intro­duir aquests can­vis. Fins i tot es plan­teja si en cas de nou estat s'hau­ria d'assu­mir el fus horari del meridià de Gre­enwich (una hora menys que ara, com Lon­dres). L'impul­sor d'Ara És l'Hora és Fabián Mohe­dano, que ara fa uns dies va ser san­ci­o­nat pel seu par­tit (el PSC) per haver assis­tit a un acte d'ERC sobre el dret a deci­dir. Mohe­dano, que sí que deu pen­sar que el progrés naci­o­nal i el progrés social van aga­fats de la mà, fins i tot s'ha arri­bat a ima­gi­nar que un estat inde­pen­dent tin­gui una nova hora ofi­cial. Una mos­tra més que, a vega­des, no es tracta de ser inde­pen­den­tis­tes, uni­o­nis­tes o fede­ra­lis­tes sinó sim­ple­ment de tenir bones idees.